Nou revés a la justícia espanyola: el tribunal de Gant ha denegat el lliurament automàtic del raper Valtònyc com demanava l'Audiència Nacional i ha ajornat fins el proper 3 de setembre una decisió més definitiva. Josep Miquel Arenas, així es diu el raper mallorquí, va fixar la seva residència a Bèlgica el mes de maig passat després que el Tribunal Suprem ratifiqués la condemna de l'Audiència Nacional a tres anys i sis mesos de presó per les lletres de les seves cançons pels delictes d'enaltiment del terrorisme, calúmnies i injúries a la Corona. Ja va comparèixer el juliol davant del tribunal que jutja el cas que el va deixar en llibertat, igual que aquest dimarts, en espera de la decisió judicial de setembre.

Ja no és una novetat que la justícia europea no doni la raó a la justícia espanyola. Va passar amb els presos polítics catalans, amb euroordres en diferents països, que van ser retirades pel jutge Pablo Llarena una vegada la justícia alemanya va descartar el delicte de rebel·lió del president Carles Puigdemont i tan sols va acceptar estudiar si hi havia hagut malversació, una pena amb un càstig molt menor i difícilment sostenible per l'acusació després que hagi estat descartada pel govern espanyol. De fet, la malversació només és sostinguda als informes de la Guàrdia Civil.

En el cas de Valtònyc, encara que la sentència de la justícia espanyola diu el contrari, sembla bastant evident que som davant d'un exercici de llibertat d'expressió per part del raper en les lletres de les seves cançons i que no pot ser emmarcat com a delicte de terrorisme i tota la resta d'acusacions per les quals és condemnat. El cas del raper mallorquí té una singularitat respecte els presos catalans: Valtònyc ja ha estat jutjat i condemnat sense que hi pugui haver cap més recurs en cap instància mentre que els dirigents independentistes encara es troben en espera de judici els que són a la presó i com a ciutadans lliures a tots els efectes els que van escollir abandonar Espanya.

El fet que Valtònyc hagi de comparèixer el dia 3 i el magistrat del Suprem Pablo Llarena el dia 4 per la demanda civil dels consellers exiliats torna a situar una espasa de Dàmocles sobre la justícia espanyola. Tot això enmig de la irritació de la dreta política, els mitjans de comunicació madrilenys i l'alta judicatura que es troba atrapada a la xarxa que ells mateixos van teixir en deixar que la política la fessin els jutges. Les seves pors i els seus errors els acabem pagant tots.