El diputat de la CUP Carles Riera ha anunciat aquest dimarts, a l'inici del debat de política general al Parlament, la presentació d'una resolució perquè la Cambra catalana voti a favor de la celebració d'un referèndum d'autodeterminació abans que finalitzi la present legislatura, el febrer del 2025. La iniciativa parlamentària de la CUP ha agafat amb el peu canviat els dos partits del Govern, Esquerra Republicana i Junts per Catalunya, que, ara com ara, no tenen a la seva agenda la celebració d'una nova consulta al poble de Catalunya, la qual cosa, en el passat, va comportar importants penes de presó als membres del Govern de Carles Puigdemont.

En qualsevol cas, Esquerra i Junts hauran de votar a favor o en contra de la resolució de la CUP dijous vinent, que és quan es votaran al Parlament les propostes dels diferents grups polítics. En l'horitzó polític més pròxim sobrevolen els pressupostos de la Generalitat, la principal iniciativa d'aquest curs polític, sobre la votació dels quals la CUP ha posat nova pressió en vincular aquest dimarts ambdues qüestions. Sigui com sigui, a l'independentisme que porta les regnes del país li costarà d'explicar com defensa un referèndum a la taula de diàleg amb el govern espanyol i s'oposa a una iniciativa amb la mateixa paraula en el Parlament de Catalunya.

La CUP s'ha mogut amb astúcia i habilitat parlamentària i no se li pot negar que ha posat en un compromís els altres dos partits independentistes, necessitats, d'altra banda, de trobar iniciatives polítiques que projectin una mínima possibilitat de sortir de la situació de bloqueig actual. Esquerra Republicana ho intenta a través de la taula de diàleg, que, ara com ara, té un horitzó limitat i costa d'imaginar que sigui la solució a l'enquistat problema polític, atesa la rígida i autoritària actitud del govern de Pedro Sánchez. Tenint en compte que la taula té un horitzó acordat de dos anys i el referèndum es planteja abans del febrer del 2025, les dues iniciatives tampoc no s'encavalquen en el temps.

Hi ha, a més, un factor afegit que no pot passar desapercebut. Esquerra i Junts de segur que haurien preferit no haver de pronunciar-se ara sobre un nou referèndum. Però poden oposar-s'hi? L'argument que ja es va fer el de l'1 d'octubre de 2017 i que cal preservar el que va suposar és cert, però és incomplet. Els partits del Govern poden quedar atrapats en una teranyina en la qual els costi explicar la defensa d'una estratègia que contempli l'embat democràtic si voten en contra de la proposta de la CUP o simplement s'abstenen.

Damunt de tot això plana el segon referèndum d'independència a Escòcia, que vol tirar endavant la primera ministra, Nicola Sturgeon, i que el govern de Londres del premier Boris Johnson encara no ha aprovat i s'hi continua resistint. Posar-se a roda de la iniciativa escocesa té tot el sentit del món, ja que el debat genera dos pols d'atracció política important i, a més, ajuda a mostrar a l'opinió pública internacional les diferències entre Londres i Madrid.