Valdria la pena rellegir els acords de la Conferència de Presidents, la sisena reunió de la qual s'ha fet aquest dimarts, i a primer cop d'ull observaríem quin en va ser el més significatiu: impulsar un nou sistema de finançament autonòmic. Parlem del 2 d'octubre del 2012. Per part del govern espanyol, estaven a la reunió Mariano Rajoy, Soraya Sáenz de Santamaría i Cristóbal Montoro i els tres ocupaven el mateix càrrec que en l'actualitat. Sí que hi havia alguns absents i alguns canvis de format en la cimera d'aquest dimarts al Senat: el rei Joan Carles, avui retirat, va anar a la foto de família i a un esmorzar amb els presidents i ho va fer acompanyat del seu fill. Era recent la seva insòlita carta pública en la qual titllava de "quimeres" les reivindicacions catalanes i assenyalava que no era temps per debatre "si son galgos o son podencos els qui amenacen el nostre model de convivència". Aquest any, Felip VI només ha estat a la foto de família. El president Artur Mas acudia circumspecte a la reunió i en aquesta ocasió Carles Puigdemont ha refusat la invitació, com també ha fet el lehendakari Iñigo Urkullu.

Val la pena situar el context d'aquella reunió perquè dóna una idea de l'eficàcia real d'aquestes cimeres. S'acordava el 2012, repeteixo, impulsar un nou sistema de finançament. No era balder l'acord, ja que el 2013 vencia el model vigent i el malestar de les comunitats autònomes, començant per Catalunya, era alt. Ara som al gener del 2017 i el titular és el mateix. Exactament el mateix: impulsar un nou sistema de finançament autonòmic que substitueixi el vigent des del 2009 -José Luís Rodríguez Zapatero era president-, caducat des del 2013 i sotmès a revisió, això sí, ara oficialment el 2017. Tot, per cert, a ritme Montoro: que una comissió ho estudiï per provar d'arribar a un consens al llarg de l'any.

Home, sincerament, es pot mirar per davant i per darrere, amb més o menys nivell d'exigència; però profitosa, el que se'n diu profitosa, no sembla que hagi estat la cimera de presidents al Senat. Això sí, ha estat un exercici de diàleg entre formacions polítiques no gaire allunyades. Una altra cosa és que les baronies de PP i PSOE tinguin les seves pròpies dinàmiques al territori i que de vegades els acords s'acaben establint a partir de prioritats compartides. Ara, el que cal esperar és que com més aviat millor Rajoy ofereixi una data a Puigdemont per a la reunió que el president de la Generalitat li ha sol·licitat per abordar qüestions de pes: des del referèndum a la carpeta amb 45 qüestions més que va plantejar fa un any a la Moncloa, que no tenen res a veure amb la independència, i que no han tingut ni una sola resposta positiva.