Si el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i el PSOE fessin la lectura correcta d'això que ha passat aquest diumenge a Madrid, el grup de Whatsapp que tenen la vicepresidenta del govern espanyol, Carmen Calvo, el vicepresident del Govern, Pere Aragonès, i la consellera de Presidència, Elsa Artadi, ja s'hauria activat avui mateix, després de la punxada de la manifestació de les dretes —moderada i extrema— a la plaça de Colón. Deixem-ho en punxada atès que el VAR no es posa d'acord sobre l'assistència: 45.000 manifestants, segons la delegació del govern espanyol, i 200.000, segons els organitzadors. És probable que sigui una xifra intermèdia, però en realitat és gairebé irrellevant: hi ha vida en el diàleg si Sánchez no és timorat i s'asseu a parlar seriosament amb els independentistes catalans.

Al Partit Popular, Ciutadans i Vox no podia sortir-los pitjor la manifestació contra el diàleg entre el govern espanyol i el català. Les xifres queden en tots els supòsits molt lluny de les seves expectatives i de les que havien aixecat els seus representants mediàtics madrilenys, des de l'ABC i El Mundo a La Razón de Planeta: no hi han anat ni els seus lectors i això que eren ells els que la convocaven. Lluny també de les pors de la resta de la premsa escrita en decadent influència, d'allà i d'aquí. Hi ha un espai per al diàleg franc que passa per reconèixer el referèndum de l'1 d'octubre, no per desentendre-se'n com suggereixen atribolats els plumillas que no van creure mai en aquella consulta i van callar i van acotar el cap davant de la repressió policial i la violació de drets fonamentals.

És difícil que el govern espanyol salvi els pressupostos generals de l'Estat, però tenint en compte la importància que hi dona hauria d'intentar-ho i buscar una pròrroga amb la retirada de les esmenes a la totalitat presentades per ERC i el PDeCAT, que permetria la seva tramitació a les Corts. Hi ha temps fins dimecres, una eternitat en política. El president Torra ha dit que els està esperant a la mesa del diàleg i Sánchez i Calvo s'equivocaran si no mouen peça. Després de la punxada de la manifestació de la plaça de Colón, ni que només sigui unes hores, Pedro Sánchez és una mica més fort. És molt poc, però és alguna cosa.

I Felipe González i Alfonso Guerra, el passat i els seus adversaris. Com més aviat s'assabenti Sánchez que el problema més important el té a casa seva, millor.