L'entrada de Santos Cerdán a la presó de Soto del Real, dictada sense vacil·lar pel magistrat Leopodo Puente i sol·licitada per la Fiscalia Anticorrupció després d'una declaració sorprenent de l'exsecretari d'organització del PSOE al Tribunal Suprem, que el portava directament a la presó porta implícites a la interlocutòria diverses bombes de raïm que, si una és perillosa, l'altra encara més. En primer lloc, l'apunt que podem estar davant d'una cosa molt més greu que el lucre personal a través d'abundants mossegades econòmiques en obra pública. Segon, la insistència de Cerdán que és víctima d'una persecució política per haver lligat el vot del PNB i Bildu per a la moció de censura de Pedro Sánchez, amanit amb la negociació amb Puigdemont i Turull sobre la llei d'amnistia. En tercer lloc, la seva afirmació que el ministre Félix Bolaños podria ser el següent per haver negociat l'última investidura amb Esquerra Republicana. La imatge de Cerdán entrant en un furgó de la Guàrdia Civil a Soto del Real és enormement nociva per als socialistes, ja que les coses han passat amb tal celeritat que no han tingut pràcticament temps de renegar de qui era fins al passat 12 de juny molt més que el seu secretari d'organització: era el bastió de Sánchez que decidia sobre gairebé tot, ja que era plenipotenciari per a tota mena d'assumptes.

L'acusació del magistrat en dictar presó provisional i sense fiança per integració en organització criminal, suborn i tràfic d'influències ha deixat a les beceroles tots els dirigents socialistes que omplen un autèntic àlbum del club de fans de Santos Cerdán. Començant pel mateix Sánchez, que el definia com "un bon socialista, té tota la meva confiança i és un del meu més estrets col·laboradors" o Zapatero arengant els socialistes i parlant de "Súper Santos Cerdán" mentre aquest s'aixecava, entre aclamacions, a saludar. Al cim de l'adulació hi va haver fins i tot un pinxo busca-raons que alliçona des de més d'una tribuna i que va demanar un carrer per a Cerdán en algun poble o ciutat catalana. Avui, tots corren en direcció contrària, fins i tot sense cap mena de pudor. Qui més els representa és la vicepresidenta María Jesús Montero, qui, amb un cert desvergonyiment, assegurava aquest dilluns sobre l'ingrés a presó de Cerdán que "és un assumpte d'una persona que no té a veure amb el PSOE".

Hi ha un paràgraf de la interlocutòria del magistrat del Tribunal Suprem que val la pena que sigui recordat en el futur: "El botí indiciàriament obtingut per, o compromès per als senyors Ábalos i García [Koldo] (al voltant d'un milió d'euros), representa un percentatge insòlitament mínim en el marc d'aquesta classe d'operacions delictives. En efecte, si l'import del premi econòmic per la indeguda adjudicació de les obres hagués constituït, per hipòtesi, un u per cent del valor de les adjudicacions —percentatge encara molt contingut en termes comparatius amb altres operacions semblants (no infreqüents, per desgràcia, en procediments judicials de natura semblant)— l'esmentat premi equivaldria a una quantitat superior als cinc milions d'euros, diverses vegades major que la part que indiciàriament corresponia als senyors Ábalos i García. Això reforça així, sempre en els termes indiciaris tantes vegades assenyalats, la idea que més persones, físiques o jurídiques, a més dels senyors Ábalos, García i Cerdán, poguessin haver-se lucrat amb les tan esmentades adjudicacions, eventualitat que, sens dubte, no pot ser descartada en aquest moment".

El jutge anirà a provar que, a més de comissions individuals, hi ha base per investigar que la trama de corrupció també servia per al finançament irregular del PSOE

O sigui: que el magistrat Leopoldo Puente aquest os no el deixarà anar i anirà directament a provar que, a més de mossegades individuals dels imputats i de dirigents que puguin anar apareixent, hi ha base per investigar que la trama de corrupció també servia per al finançament irregular del PSOE. És, segurament, aquest fil el que més incomodarà els socis parlamentaris, que difícilment podrien mirar cap a un altre costat si aquesta hipòtesi va avançant. De fet, alguns d'ells van situar el llistó per allunyar-se del foc en què la corrupció hagués servit per alimentar les arques del partit, en una situació no gaire diferent de la que va provocar la caiguda de Mariano Rajoy el 2017. Mentre els socialistes proven d'escapolir-se el màxim que poden del fet que només se'ls pregunti per temes de corrupció, es creuen travesses sobre quin ministre o dirigent socialista serà el proper a aparèixer en un informe de l'UCO de la Guàrdia Civil o serà citat per la justícia.

Madrid sempre dona molt de si per a aquest tipus de rumorologia. Només fa falta repassar l'hemeroteca i veure els qui han anat apareixent, com la presidenta del Congrés, Francina Armengol, o el ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres. O els més recents, com el ministre de Transport, Óscar Puente. I al radar de la caça major, l'expresident José Luis Rodríguez Zapatero, autèntica bèstia negra dels mitjans de la dreta pel seu suport incondicional a Sánchez. Enmig d'aquest desconcert, Sumar ha anunciat que es personarà com a acusació particular a la trama de Koldo, Ábalos i Cerdán, una iniciativa que té la seva lògica, ja que van estar personats en altres casos de corrupció en el passat, però que xoca frontalment amb la reforma judicial que duu a terme el ministre de Presidència i Justícia, que suprimeix l'acusació popular. I per si Sánchez no en tingués prou amb l'entrada a presó de Santos Cerdán, el Tribunal Superior de Justícia d'Extremadura no dona per bo l'aforament exprés del líder del PSOE extremeny, Miguel Ángel Gallardo, titlla la maniobra de "frau de llei" i torna la causa completa de David Sánchez, el germà del president, a la jutgessa d'instrucció. A hores d'ara, no li ha de venir d'una més al PSOE, però en un altre moment aquest hauria estat per si sol un titular prou important.