Encara que el més semblant a l'acord entre el PSOE i Sumar és un paper mullat, mancat en alguns aspectes de cap possibilitat de ser dut a terme, no deixa de ser cridaner com des de la formació de Yolanda Díaz s'escenifica diàriament l'ambició per agafar una part del pastís. En aquest últim cas, quins ministeris aspiren a tenir al nou Executiu de Pedro Sánchez, en un moment en què el president en funcions ja ha validat públicament la necessitat d'una amnistia al comitè federal del seu partit. Cal reconèixer que Sumar, en aquest complex tauler polític espanyol, sempre ha anat un pas per davant, sabent que, a l'hora de la veritat, quan la negociació fos de veritat, ells quedarien fora del focus.

Ho van fer amb l'amnistia, quan Díaz va agafar l'avió a Brussel·les per entrevistar-se amb el president Carles Puigdemont i la vicepresidenta va causar més d'un enuig en alguns despatxos de Madrid. Però ningú no li va treure el protagonisme en aquell moment. Ara, amb les negociacions sobre la investidura encara sense completar i amb temes rellevants sense resoldre, han saltat pantalla i se n'han anat directament a especular amb el repartiment dels ministeris que aspiren a ocupar tenint en compte que actualment compten amb la vicepresidenta segona i ministra de Treball i Economia Social (Yolanda Díaz); el ministeri de Drets Socials i Agenda 2030 (Ione Belarra); d'Igualtat (Irene Montero); Consum (Alberto Garzón) i Universitats (Joan Subirats). Cap dels ministeris considerats d'Estat —Exteriors, Defensa, Interior i Justícia— i lluny dels ministeris empresarials, ja que el de Treball no pot ser considerat estrictament així.

Aquest dissabte, la portaveu de Sumar, Marta Lois, ha ampliat el perímetre de poder que plantegen al pròxim govern de Sánchez i ha esmentat Habitatge, Igualtat, Indústria i Treball. Ara com ara, Habitatge està al ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, que lidera la dirigent del PSC Raquel Sánchez, i Indústria, Comerç i Turisme també, està en mans del PSOE. No és un debat fútil, ja que les relacions entre el sector empresarial i la Moncloa estan especialment tensades. Per exemple, després que es fes públic el document entre el PSOE i Sumar, la petroliera Repsol va anunciar que s'emportaria noves inversions a Portugal si l'impost extra a les energètiques que considera il·legal i discriminatori —i és especialment lesiu per a la companyia de Brufau i Imaz— es manté i que en el que portem d'any ha pagat 450 milions. Aquesta taxa extra posa en perill dues inversions importants a Catalunya, concretament a Tarragona, que sumen més de 1.000 milions d'euros.

Aquesta situació és especialment perillosa i plou sobre mullat després que Ferrovial s'hagi emportat la seu social als Països Baixos, en un polèmic canvi que no ha fet sinó engrandir el malestar empresarial. Seria lògic, si hi ha investidura de Pedro Sánchez, que el PNB i Junts per Catalunya, que no són Bildu ni Esquerra, fessin de contrapès a Sumar en matèria econòmica i les mesures més populistes tinguessin menys pes. Curiosament, sectors del PSOE també esperen que això sigui així, i per això ja han traslladat a Sumar que els equilibris en aquesta legislatura, si arriba a haver-hi govern, no aniran cap a l'esquerra. Veurem.