Circula aquests dies per les xarxes socials una demanda molt generalitzada: que els polítics -entenent com a tals aquells que ocupen càrrecs de representació institucional- que reben un sou públic, bé sigui de l'Estat, de les comunitats autònomes o dels ajuntaments, s'han d'estrènyer el cinturó i renunciar a una part de la seva retribució econòmica. En alguns casos, hi ha, a més, una crítica a què cobren molt i fan poc, una cosa que, amb caràcter general, em sembla molt preocupant i populista ja que per aquest camí només faran política o els que econòmicament s'ho puguin permetre, els que utilitzin el càrrec com a plataforma per a una altra cosa, o els que no serveixen per a res. I com a societat, hauríem d'aspirar que els nostres representants públics estiguin ben pagats.

Era necessari donar una explicació com aquesta per exposar clarament la meva discrepància davant la lentitud amb què la gran majoria de càrrecs polítics de les diferents administracions estan predicant amb l'exemple davant de la crisi de salut i econòmica que ha provocat el coronavirus i que ha arrasat milers de vides i sembrat el caos i el pànic més absolut. No sé què faran les Corts generals, però espero que com més aviat millor tant el Govern com el Parlament i els principals ajuntaments del país apliquin mesures provisionals -durant els propers sis mesos?- i complementàries a les que ja s'han anunciat, per exemple a la Cambra catalana, i que tenen a veure amb la renúncia a les dietes de desplaçament. Tampoc no seria sobrer que la Mesa tirés enrere l'increment de l'1,75% aprovat el mes de gener passat.

En uns moments en què els ERTO registrats a Catalunya ja afecten més de 600.000 treballadors, i les expectatives en un horitzó no massa remot no queden gaire lluny del milió persones les que quedaran temporalment sense feina, qualsevol mostra d'empatia i solidaritat davant de la magnitud de la tragèdia tindrà, de segur, un efecte balsàmic per a una ciutadania castigada i atrapada en una espiral en la qual el futur es veu cada vegada més negre. Catalunya sempre ha estat el país de la solidaritat i aquesta vegada no ha de ser una excepció.