El Govern haurà de decidir aquest dimarts quina solució adopta sobre les fiances que han de dipositar 34 independentistes, una vegada s'ha fet públic l'informe del Tribunal de Comptes pel qual se'ls reclama 5,4 milions d'euros. Entre els afectats hi ha els presidents Artur Mas i Carles Puigdemont, l'exvicepresident Oriol Junqueras, així com diversos exconsellers entre els anys 2011 i 2017, i els diners que se'ls imputen com a malversats tenen a veure amb la projecció exterior de la Generalitat. La decisió del Govern d'avalar les fiances està presa. La fórmula precisa sobre com es formalitza aquest aval, la cobertura i la seva temporalitat són els detalls que s'han d'acabar de polir i estan sent treballats per la conselleria d'Economia, que és a qui pertoca.

És, segurament, la primera decisió complexa del nou president de la Generalitat i del Govern d'Esquerra Republicana i de Junts per Catalunya. Només cal veure el soroll que ha provocat en les hores prèvies en què, per exemple, el PSC ja ha parlat a través de la seva vice primera secretària, Eva Granados, d'un possible risc de malversació. Ho ha fet sense esperar a conèixer la decisió oficial del Govern i l'arquitectura de l'aval pel que fa a la implicació de la Generalitat a través de l'Institut Català de Finances (ICF) o de la participació també d'una entitat financera. Són detalls gens menors i molt importants de conèixer abans d'invocar la paraula malversació i convidar l'estament judicial a intervenir en l'assumpte.

L'experiència del conseller Jaume Giró en la seva activitat privada anterior garanteix un camí legal en la concessió de l'aval, encara que també cal esperar una reacció virulenta als mitjans de comunicació de Madrid. No hauria de ser així per part del govern espanyol i del PSOE després de l'entrevista entre Pedro Sánchez i Pere Aragonès al palau de La Moncloa. Els socialistes són els primers que saben perfectament que el Tribunal de Comptes ha actuat perquè es tracta d'una causa contra l'independentisme català i no perquè hi hagi una situació real a perseguir. No ens enganyem: l'òrgan que va exonerar Ana Botella com a alcaldessa de Madrid en un cas flagrant d'irregularitats amb uns blocs de pisos a la capital sí que és art i part en aquest assumpte. I hi té interessos.

Que la decisió d'avalar les fiances coincideixi amb la compareixença del president de la Generalitat al ple del Parlament per debatre sobre la desjudicialització del conflicte polític entre Catalunya i Espanya hauria de ser una oportunitat per trenar una àmplia majoria política que estigués d'acord. No cal ser independentista per considerar un fet sense parió l'actuació del Tribunal de Comptes, a més d'una injustícia que només busca la mort civil d'una quarantena de persones arruïnant-les econòmicament.

Els comuns i fins i tot el PSC de Salvador Illa haurien de donar una oportunitat als avals que, a la pràctica, és una oportunitat al diàleg. El contrari és apostar pel clima de crispació i de judicialització de la vida política catalana.