En espera del que publiquin els diaris de Madrid a les seves portades d'aquest dijous i si sorgeix un nou cas de corrupció, Pedro Sánchez podrà dormir aquest dimecres plàcidament al palau de la Moncloa, ja que la seva majoria parlamentària, la de la seva investidura com a president del govern espanyol el 16 de novembre del 2023, continua, a la pràctica, intacta. Després de la compareixença al Congrés en el ple de la corrupció, aquella majoria absoluta de 179 vots a favor i 171 en contra està, a la pràctica, exactament igual. És veritat que no hi ha projectes legislatius que puguin tirar endavant, que Espanya està sense pressupostos i que hi ha govern malgrat que, en realitat, no governa. Però això són coses menors, a les quals la gent tampoc no fa gaire atenció. L'entrada a presó del secretari d'Organització del PSOE fins fa unes quantes setmanes, Santos Cerdán, com a presumpte líder de la trama de comissions del PSOE, pels delictes d'organització criminal, suborn i tràfic d'influències, segons el magistrat del Tribunal Suprem Leopoldo Puente, lluny d'aprofundir en la crisi del PSOE i la desconfiança dels seus socis, ha permès a Sánchez situar, ara per ara, un filat entre Cerdán, Koldo i Ábalos i la Moncloa.

Segurament, cap dels socis parlamentaris de Sánchez no es creu que siguin tres pomes podrides i prou. Però encara pesa molt més la por de PP i Vox que tombar el PSOE facilitant una moció de confiança o obrint de bat a bat la porta a unes eleccions espanyoles avançades. Tampoc cap partit ha donat a Sánchez un xec en blanc, però per a un polític que viu al dia, pendent del que l'UCO de la Guàrdia Civil pugui presentar al jutjat, un dia és un dia menys per arribar a les vacances d'agost, moment en què Espanya es paralitza i, sobretot, els jutjats: el Tribunal Suprem tanca amb pany i clau fins a l'1 de setembre. Els dos partits independentistes catalans, Esquerra i Junts per Catalunya, a través de les seves primeres espases Gabriel Rufián i Míriam Nogueras, han fet servir el temps de les seves intervencions més o menys per utilitzar arguments ja espremuts en intervencions anteriors. El portaveu republicà per demanar-li polítiques més d'esquerres i assenyalar a Sánchez que si hi ha nous escàndols al seu govern caldrà donar la veu a la ciutadania, i la representant del partit de Puigdemont li ha recordat que està en pròrroga i que aquesta no dura tota la legislatura. També ha aprofitat per recordar-li que ells no eren socis del govern, cosa que estrictament és certa, però sí que formen part de la majoria d'investidura, i això no ha canviat.

El debat de debò no anava sobre la corrupció sinó sobre els suports de Sánchez

Tot i que el ple parlamentari era per escoltar les mesures del govern espanyol contra la corrupció, que els diferents portaveus dediquessin tan poc temps al tema vol dir dues coses: que les mesures eren bàsicament cosmètiques i per sortir del pas i que el debat de debò no anava sobre la corrupció sinó sobre els suports de Sánchez. I aquí, els números tenen més valor que els discursos. El PP i Vox només sumen als seus 170 diputats el parlamentari d'UPN i, potser, el de Coalició Canària, que diu que canviarà de bàndol si Sánchez no se sotmet a una qüestió de confiança, que no ho farà. Continuen sent 172 davant els 178 que encara aglutina el govern Sánchez. Tot i que encara falten dies per al 18 de juliol, quan s'abordarà (o no), a Brussel·les, l'oficialitat del català, a la reunió del Consell d'Afers Generals de la Unió Europea, no sembla que els socis de Feijóo a Europa, començant per Alemanya, hagin de donar aquest baló d'oxigen a Sánchez per millorar les seves relacions amb Junts. Mentre arriba el 18, Espanya ho manté en l'ordre del dia, ara per ara com un intercanvi de punts de vista entre els ministres d'Afers Exteriors, a diferència del mes passat, quan la qüestió va arribar a ser-hi com un punt per adoptar una decisió, encara que, finalment, la manca de suports la va fer saltar de l'agenda.

El que sí que s'ha fet palès al ple és que la política cercabregues, com a fórmula parlamentària, ha assolit cotes importants, al marge de Santiago Abascal. Que el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, parli de les saunes del sogre de Pedro Sánchez traspassa les línies del debat polític. Amb aquestes paraules: "Però amb qui està vivint, vostè? Però de quins prostíbuls ha viscut vostè? Partícip a títol lucratiu de l'abominable negoci de la prostitució. I ara vol il·legalitzar la seva biografia", segur que competeix amb l'extrema dreta en un to assimilable al d'Isabel Díaz Ayuso. Però el centre no és aquí. La rèplica del portaveu socialista, Patxi López, ha estat del mateix nivell: "Per descomptat que Pedro Sánchez mai no se n'aniria de vacances amb un narco mentre centenars de joves morien a Galícia per la droga", amb referència a la foto de Feijóo amb Marcial Dorado a la dècada dels noranta. Resumint: avui, tot continua igual.