Pel que sabem, ja que ell mateix ho ha difós, el president de la Generalitat, Quim Torra, des d'aquest dissabte està trucant per telèfon al president del govern espanyol en funcions, Pedro Sánchez, i aquest ha decidit no agafar-li el telèfon. I, a més, treure pit de la seva mala educació. No sé a quina escola política va anar Sánchez, però no devia ser cap d'important, ja que presideix un govern que ha fet de la confrontació institucional amb Catalunya la seva única tàctica electoral de cara al 10-N i del desdeny i menysteniment al president Torra la seva única bandera per convèncer la dreta espanyola que ell pot ser tan útil per neutralitzar l'independentisme català com el PP i Ciutadans. Perquè d'això va la batalla, ara obertament a matadegolla: a Torra, ni aigua. Ni el telèfon.
En un recent article en aquesta mateixa secció, ja vaig deixar clar que era una obvietat i una preocupació la pèrdua de força política de la presidència de la Generalitat. Aquesta situació sempre acaba tenint conseqüències i, més enllà del voluntarisme, de vegades costa trobar una estratègia que tingui el més mínim sentit polític, o que hagi estat valorada abans de portar-la a terme. Com també he reiterat que estem en aquest punt del conflicte entre Catalunya i l'estat espanyol per la incapacitat de PP i PSOE ―també de Ciutadans, encara que cada vegada és un actor més petit― de fer política amb majúscules i abordar els conflictes des de la política i no des dels tribunals. Van errar, l'any 2010, amb una sentència de l'Estatut en el Tribunal Constitucional que va inflamar el catalanisme, que va transitar majoritàriament cap a l'independentisme, i s'han tornat a equivocar amb la sentència del Tribunal Suprem als nou presos polítics, amb greus acusacions i condemnes que no tenen cap base jurídica.
Però, Pedro Sánchez, amb la seva actitud de no posar-se al telèfon quan li truca el president de la Generalitat, fa deixadesa de funcions i situa la interlocució institucional al màxim nivell i el diàleg que tant predica fora de qualsevol paràmetre democràtic. No es pot anar pel món presumint del que no fas per un grapat de vots. Fins i tot, l'expresident del govern espanyol Mariano Rajoy les formes va ser l'únic que no va perdre i, en moments molt més difícils, va atendre la trucada del president Carles Puigdemont. El que no va fer va ser contestar a una trucada institucional tan significativa per un grup de Whatsapp de periodistes. Això no és la comunicació del segle XXI. Això simplement és baixesa institucional.