La publicació de les dades del PIB espanyol del segon trimestre, amb una caiguda del 18,5%, supera gairebé totes les previsions que s'havien fet des de diferents organismes oficials, deixa en evidència al govern espanyol i reflecteix la magnitud de la tragèdia de l'economia espanyola. El coronavirus ha afectat lògicament tots els països però no ho ha fet de la mateixa manera. Les dades espanyoles són de llarg les pitjors d'Europa i se situen també al capdavant de la caiguda de les economies occidentals: gairebé 4,5 punts més que Portugal, 5 més que França i 6 més que Itàlia; una mica menys del doble que Alemanya o França.

Són dades de la caiguda de l'economia espanyola i de l'entrada tècnicament en recessió en estar dos trimestres en negatiu i haver escalat fins a un retrocés des que va començar el 2020 del 22,1%. Les dades conegudes aquest divendres són també dolentes si les creuem amb les mesures aplicades en plena pandèmia contra el coronavirus: el confinament més dur amb els pitjors resultats econòmics i sanitaris. I el pitjor és que això no s'ha acabat ja que la manera com s'ha gestionat, per exemple, el turisme internacional, amb missatges alarmistes permanents, no és cap bon preludi del que succeirà en el tercer trimestre quan convergiran la caiguda del turisme i de les exportacions. S'estima que tan sols un de cada quatre turistes estrangers que fa un mes havien fet reserva de bitllet d'avió, d'hotel o d'apartament a Catalunya acabaran duent a terme el viatge durant l'última setmana de juliol i aquesta primera quinzena d'agost.

No són dades per quedar-se tranquils i menys amb totes les incerteses, en aquest cas sanitàries, que hi ha a sobre de la taula. Caldrà encertar amb les mesures econòmiques que s'adoptin ja que no tot pot basar-se en un augment incontrolat d'impostos que l'únic que farà serà treure els diners del circuit del consum per acabar a les arques d'un Estat malgastador i extraordinàriament burocràtic.

Faran falta consensos no tant per governar com per exigir al govern espanyol. Perquè el sorprenent és que el lehendakari del Govern Basc, Iñigo Urkullu, posi com a condició per anar a la reunió de presidents que abans Sánchez passi per caixa i li pagui el deute de 2.000 milions que tenia i tothom l'aplaudeixi mentre que del deute amb Catalunya no es pugui parlar mai perquè tothom s'excita. Començant pels partits unionistes catalans, capaços de suportar amb estoïcisme l'actitud espanyola encara que això suposi menor riquesa o més pobresa de la societat catalana.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat