Dubto molt que ocupi l'espai que va merèixer la notícia de la seva detenció, i la consegüent persecució judicial que va patir, l'arxivament per part del jutge de l'Audiència Nacional Santiago Pedraz de la investigació a Oleguer Pujol per delictes fiscals i blanqueig de capitals. La primera notícia important que es va tenir d'aquest cas va ser el 23 d'octubre de 2014, quan la policia judicial va escorcollar set immobles —a Barcelona, Madrid, València i Melilla— vinculats al fill petit de l'expresident Jordi Pujol. Segons fonts de la investigació, es va dir que es perseguia documentació relacionada amb Oleguer Pujol per aclarir l'origen dels diners amb què es van adquirir, per exemple, 1.152 oficines del Banc Santander, edificis de Bankia, la compravenda d'un hotel a les Canàries i diversos immobles més al territori espanyol. Enmig d'un macrooperatiu policial, es pretenia trobar documentació sobre operacions econòmiques en paradisos fiscals, evitar-ne la destrucció i assegurar-ne el coneixement. Òbviament, a la sortida es va dir que s'havia procedit a la confiscació de nombrosa documentació, arxius informàtics i al bloqueig de caixes de seguretat en les empreses.

Des del primer moment, Oleguer Pujol es va declarar innocent, però, esclar, ningú no el va creure. La força desencadenada per a la destrucció de la família Pujol era tan forta, i la percepció política i mediàtica des de Madrid que eliminant l'expresident Pujol el procés cauria per si sol, tan equivocada, que era necessari enfangar al màxim tots els seus membres. No deixar ni una possibilitat oberta per si eren innocents, ampliar les sospites encara que les proves no fossin gens sòlides. Estem parlant d'una detenció i posada en llibertat que es va produir el 2014, un procés judicial de gairebé nou anys i, per fer-se una mica a la idea, amb el fiscal del cas reiterant fa un any els "sòlids" i "indiscutits" indicis contra Oleguer Pujol en la trama immobiliària del cas Drago.

Doncs bé, aquest dijous, el jutge Pedraz dicta el següent en una telegràfica resolució de dotze línies. Primer, dos raonaments jurídics. Primer: "És procedent decretar el sobreseïment provisional de les presents diligències en conformitat amb l'article 779 de la llei d'Enjudiciament Criminal, tenint en compte que de l'actuat, d'acord amb l'article 641.1 de l'esmentat Text legal, no resulta degudament justificada la perpetració de cap delicte". Segon: "Això és així perquè, malgrat les diligències practicades, no hi ha base ni tan sols per apreciar algun indici de delicte, i els que es van subministrar per meres sospites, no aptes per seguir un procediment penal". Partint d'això, disposa: "Decretar el sobreseïment provisional de les actuacions presents perquè no resulta degudament justificada la perpetració dels delictes que van donar motiu a la formació d'aquesta causa".

Es dirà que per arribar a aquest arxivament s'han hagut de practicar moltes diligències. Nou anys no és una exageració? És un temps exageradament elevat, que s'ha adornat convenientment per destruir una persona, amb la consegüent pena de Telenotícies. En aquests anys en què tot s'hi valia, el marge per a la sorpresa de com han actuat els poders de l'Estat no deixa de ser infinit. Ho vaig dir fa molts anys ja que l'ombra de dubte sobre tota l'actuació judicial contra la família Pujol, que ha estat titllada en interlocutòries judicials d'organització criminal, no és petita. Veurem què n'acaba quedant, què s'acaba provant i quines condemnes acaben dictant-se.

Aquesta d'Oleguer Pujol, que era una de les importants, pel volum de les xifres de diners de què es parlava als mitjans de comunicació i les filtracions judicials, ha quedat en res. Bé, en res no, ja que el mal reputacional i la condemna social han estat importantíssims. Però es deia Pujol.