Hi ha tants exemples de com els tribunals europeus estan enjudiciant els líders independentistes i com ho està fent la justícia espanyola que només des d'una atàvica superioritat, no basada en la defensa de la legalitat sinó en la manera com el Regne ha resolt sempre els conflictes, es pot entendre l'ofuscació amb què actuen. L'últim gol dels eurodiputats Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí ha vingut de la mà del Tribunal General de la Unió Europea, que ha paralitzat provisionalment la suspensió de la seva immunitat parlamentària i tornen a tenir plena llibertat de moviments... llevat d'Espanya, on serien detinguts si hi posessin un peu i la policia se n'assabentés.

Amb aquesta decisió, el Tribunal de Luxemburg atén la reclamació dels tres eurodiputats catalans i deixa sense efecte la resolució del Parlament Europeu del mes de març passat, una vegada es va aprovar el suplicatori que havia sol·licitat el Tribunal Suprem. Val la pena recordar que la votació de l'Eurocambra va donar un resultat ajustat de només 400 vots a favor dels gairebé 700 diputats que hi van participar, i tot això després de fortes pressions de la diplomàcia espanyola. També aquest dimecres, unes hores abans de conèixer-se la decisió del TGUE, el Tribunal Constitucional havia avalat la sentència del Tribunal Suprem al president d'Òmnium, Jordi Cuixart, i al llavors màxim dirigent de l'ANC i ara secretari general de Junts, Jordi Sànchez, la qual cosa obre el camí de la justícia europea.

És normal que l'independentisme se senti alleujat quan el seu cas travessa la frontera de la Jonquera. I és que el que aquí acaben sent sempre atropellaments judicials en altres països de la UE són la majoria de les vegades victòries inapel·lables. És cert que la recuperació de la immunitat parlamentària de Puigdemont, Comín i Ponsatí per part del Tribunal General de la UE és provisional, ja que no s'ha entrat en el fons de la qüestió. Són unes mesures cautelars fins a la decisió definitiva. Però tan cert és això com que és la primera vegada que s'esdevé res semblant davant d'una immunitat aixecada pel Parlament Europeu. I això vol dir que el tribunal de Luxemburg ha vist un cas sòlid en les al·legacions que han presentat.

No és una qüestió menor, ja que el seu escrit per demanar que se'ls torni la immunitat perduda es basa en una sèrie d'al·legacions que tenen un únic missatge: pateixen persecució política per part de l'estat espanyol. Guanyar les cautelars ha estat una victòria que no era ni de bon tros al guió de les coses segures que havien de passar a Luxemburg. De fet, gairebé és ja una mitja victòria en la resolució de fons, que ara ha situat definitivament en el focus un cas que no era gens fàcil.

Però tornem a les diferències entre la justícia europea i la justícia espanyola, que són, com es veu tan sovint, la nit i el dia. Només quan els nou expedients dels presos independentistes arribin a Europa es podrà veure brollar un bri d'esperança davant de tan llarga injustícia de presó.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat