Carles Puigdemont i Casamajó, el polític més imprevisible que ha donat la política catalana i el que més s'allunya dels arquetips que se solen fer servir per als qui ocupen un càrrec com el seu, resideix novament des d'aquest dissabte a Waterloo, a la Casa de la República. Després de més de quatre mesos a Alemanya, on va ser detingut el 25 de març, en compliment d'una ordre d'extradició cursada pel jutge Llarena, el president Puigdemont ha tornat a Bèlgica després d'haver guanyat una batalla jurídica que semblava impossible i d'haver clavat a l'Estat espanyol i a la seva justícia una bufetada descomunal i que ha ressonat a totes les cancelleries europees.

Puigdemont ha tornat a Waterloo, la seva segona casa després de l'exili forçat de Girona. Allà, igual que a Brussel·les, l'esperaven el president Quim Torra, consellers del Govern i tots els consellers exiliats. La conferència de premsa a la Delegació de la Generalitat a Brussel·les dels dos presidents davant de desenes de corresponsals estrangers és el triomf de la constància i de la resiliència catalana. Puigdemont ha entrat a la Delegació de la Generalitat amb la fila d'autoritats que l'esperaven a la porta. La imatge que el 155 va impedir el mes de gener passat, després d'atribuir-se unes competències que no tenia, aquest dissabte no s'ha pogut evitar.

És obvi que la tornada a Waterloo situa novament Carles Puigdemont en el centre de les decisions que s'adoptin en la política catalana els temps vinents. No és l'únic actor, certament, però el seu paper guanyarà protagonisme i veurem fins a quin punt en les relacions dins de l'espai polític que lidera no topa amb el seu principal aliat i rival alhora, Esquerra Republicana.

Puigdemont no es comportarà com un líder polític "en li-qui-da-ció", com era el somni dels seus adversaris polítics, que dues vegades van cantar victòria: abans del 21-D i quan va ser detingut a Alemanya mentre travessava la frontera des de Dinamarca. Alguns d'aquests avui estan retirats en un registre de la propietat madrileny o bé es curen les penes després d'una severa i humiliant derrota en el congrés del PP a càrrec d'un polític oportunista a qui no se li aguanta ni el currículum.

I la Moncloa té un altre estadant, Pedro Sánchez, amb deures per a l'estiu si no vol que el seu pas per la presidència sigui més curt que no preveu.