L'estrafolària proposta de Junts per Catalunya demanant al president Pere Aragonès que se sotmeti a una moció de confiança just després que es comprometés des de la tribuna del Parlament a complir el seu acord d'investidura, sense concrecions, certament, ha situat el Govern en un atzucac. Aragonès se sent qüestionat i desautoritzat pels seus socis de govern, mentre el seu partit i molts consellers d'Esquerra Republicana l'empenyen a trencar el Govern. I Junts per Catalunya està atrapada entre la radicalitat dialèctica expressada al Parlament, la unanimitat dels seus consellers considerant un error sortir del Govern i una divisió evident al si del partit. Un retrobament en aquestes circumstàncies és una tasca molt improbable, ja que la mirada curtterminista i partidista només preveu des de fa molt temps posar pedaços, no resoldre el problema.

El president Aragonès ha donat a Junts 48 hores perquè la formació que lideren Laura Borràs i Jordi Turull aclareixi la seva posició sobre la seva continuïtat o no al Govern al·legant que en l'actual situació, la institució només fa que degradar-se. En un període tan curt, Turull no té prou temps per tancar una crisi d'aquesta magnitud, amb una consulta anunciada per activa i per passiva a les bases del partit sobre la continuïtat de Junts al Govern. És un jeroglífic en el qual les peces del puzle i el timing no encaixen, ja que el primer té pressa i el segon necessita temps. Hi hauria un recorregut si Junts precisés que la moció de confiança sol·licitada no tenia caràcter imperatiu, sinó que era simplement un suggeriment amb la voluntat de reforçar el Govern. Certament, molt enrevessat, però les solucions, si es volen, mai són fàcils.

La hipòtesi d'un Govern sustentat només amb els 33 diputats d'Esquerra dels 135 que té el Parlament produeix vertigen en sectors del partit de Junqueras, però, pel que sembla, més mareig produeixen les contínues desautoritzacions d'Aragonès. El president, en aquest filferro en el qual es troba, estaria disposat a iniciar un complicat camí de geometria variable: mancat dels vots de Junts podrà intentar altres aliances amb PSC —primera força política, també amb 33 diputats— i En Comú Podem —sisè partit a la cambra i vuit diputats— per tirar endavant votacions al Parlament. També creu que Junts algunes iniciatives no podrà deixar de votar-les. O fins i tot la CUP. Aquest encaix per aconseguir els 68 diputats necessaris al Parlament no seria fàcil, ja que amb la mirada posada en les municipals del proper mes de maig ERC té l'atracció de tenir tot el poder en la Generalitat però l'obstacle de dependre massa dels socialistes, una cosa que li podria restar recorregut. Només fa falta recordar com es va irritar Oriol Junqueras quan el conseller d'Economia, Jaume Giró, va obrir la porta a negociar els pressupostos també amb el PSC i la campanya que ha fet ERC contra els pactes a la Diputació de Barcelona entre PSC i Junts.

El problema de Junts és un altre de molt diferent: quines polítiques defensaran des de l'oposició? Podran canviar el discurs com un mitjó amb propostes que no han fet des del Govern des del 2017? Tindran credibilitat? Que tot aquest penós espectacle es produeixi cinc anys després de l'èxit de l'1-O —que es commemora aquest dissabte— no deixa de ser una mostra més de com s'ha desbaratat tot: que d'aquella il·lusió de l'1 d'octubre de 2017 tan sols quedi la frustració i les batalles del 2022. Les dues majories de l'independentisme al Parlament del 2017 i el 2021 no han acabat amb la desunió i la confrontació i, com nens petits, han preferit llançar-ho tot per la borda. Un trist espectacle, sincerament.