La buida agenda del retrobament, que tantes vegades ha venut Pedro Sánchez sense concretar res, és l'única referència al conflicte català que es pot llegir a la ponència marc del 40è congrés del PSOE que se celebrarà l'octubre a València. El retrobament comença a ser el mateix concepte vague que durant anys va ser el federalisme i que va omplir pàgines i pàgines de diaris així com hores de debat en mitjans audiovisuals per acabar en res perquè no era res. Un esquer per guanyar temps i aparentar que els socialistes sí que tenien un model d'Espanya propi a diferència de la dreta i la dreta extrema, que el que volen és tornar a un estat encara més centralista.

Potser hi ha algun socialista que sí que sigui capaç de plantejar una Espanya diferent però o no hi és al PSOE o no pinta res. Espanya és irreformable en la seva arquitectura fonamental i el conflicte català no ha fet més que servir com a mirall que això és així. Per això no hi pot haver una proposta específica per a Catalunya ja que no hi ha ni prou majories al PSOE ni de bon tros a Espanya. Sánchez ho sap, prou bé que ho sap, i el canvi de govern que ha efectuat recentment no és una obertura cap a una via més transitable per solucionar el conflicte català. Al revés. Empresaris que han conversat recentment amb el president del govern espanyol han intuït que, nomenat un nou Executiu i activat el botó automàtic de les eleccions municipals i autonòmiques del 2023, la carpeta catalana ja no està a l'agenda de la Moncloa o ha quedat sepultada per altres més urgents.

"El president vol parlar de velles transferències que hi ha a l'Estatut, infraestructures i diners, que els fons europeus donaran molt joc. Les altres coses ja són el passat i no cauran en cap emboscada. Els agents empresarials i sindicals catalans, representants de la societat civil amb qui ha parlat i els principals mitjans de comunicació catalans hi estan d'acord. D'aquí no es mourà". Aquesta és la síntesi d'una conversa explicada fa uns dies per una persona que així ho ha escoltat a Moncloa. El canvi de Félix Bolaños en substitució d'Iván Redondo com a home més proper a Pedro Sánchez ha allunyat les poques opcions imaginatives que haurien pogut ser utilitzades -això deien, encara que difícilment s'haguessin concretat- i torna una estratègia de pura ortodòxia socialista.

Podrà casar aquest esquema amb la taula de diàleg amb Catalunya i la fragilitat parlamentària al Congrés dels Diputats? El PSOE ho intentarà ja que d'altra banda un incendi polític rellevant amb Catalunya també tindria conseqüències. Perdut electoralment Madrid, assentat el PP a Andalusia i a Galícia, és indispensable per als socialistes fer-se forts a Catalunya i convertir-la en el seu graner de vots a les municipals i les espanyoles. En aquesta tasca hi ha Salvador Illa, que ja torna a tenir la màquina del PSC greixada com en els millors temps.

El temps que transcorri sense una agenda pròpia de l'independentisme serveix sobretot per a això: perquè l'unionisme es reforci i el PSC sigui el seu partit hegemònic. De tan senzill de veure que és, sorprèn com els partits, en les seves cabòries pesades i permanents, continuïn mirant a la graderia i gaudint amb les seves eternes ganivetades.