La decisió de la Fiscalia de l'Audiència Nacional reinterpretant la sentència per la qual Arnaldo Otegi va complir més de sis anys de presó i el condemnava a uns quants anys més d'inhabilitació, no és més que una primera demostració que el govern en funcions de Mariano Rajoy ha decidit jugar fort a l'hora d'impedir la candidatura a la lendakaritza del líder abertzale. Encara que Otegui va abandonar la presó de Logronyo el mes de març passat, tant el Ministeri de Justícia com la Fiscalia General de l'Estat entenen que la inhabilitació per càrrec públic s'estén fins a 2021. També són de la mateixa opinió el PP, Ciutadans i UPyD.

Per contra, la lectura que fan PSOE, el PNB i Podemos han anunciat que no impugnaran la candidatura. La decisió correspondrà, en primera instància, a la Junta Electoral de Guipuzcoa, que es pronunciarà a finals d'agost (les eleccions basques són el 25 de setembre), i el tema acabarà, com tants d'altres, al TC. Atesa l'actual majoria al Congrés dels Diputats podria donar-se el cas, sempre hipotèticament, que si algun grup presenta una resolució sobre la legalitat de la seva candidatura, hi hagués una majoria parlamentària favorable.

Més enllà del que acabin decidint els tribunals, és forçar molt la sentència condemnatòria d'Otegi estendre la seva inhabilitació per càrrec públic una vegada ha estat posat en llibertat i ha complert la seva condemna. Sobretot perquè la sentència no especificava –en contra del que estableix el Codi Penal– a quins càrrecs concrets es referia la seva inhabilitació fins a 2021.

Fos o no fos un error el redactat de la sentència, sembla clar que només forçant la llei se'l pot inhabilitar. El contrari produiria un exemple malsà per a la democràcia perquè no se sabria fins a quin punt els resultats del 25-S haurien quedat adulterats per una decisió judicial.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat