La comunicació del Tribunal Constitucional rebuda aquest dimarts al Parlament que insta la Mesa de la cambra catalana a impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que tingui com a objectiu "iniciar un procés constituent a Catalunya encaminat a la creació de la futura Constitució catalana i de l'Estat català independent" acabarà tenint, si no al temps, més importància de la que se li pressuposa. Entre altres coses, perquè la Mesa té previst donar llum verda aquest dimecres a la incorporació en l'ordre del dia del pròxim ple a les conclusions aprovades a la comissió del Procés Constituent. Una cosa que la comunicació del TC prohibeix manifestament i davant la qual els diputats catalans independentistes insistien, després de conèixer la interlocutòria del TC, que en farien cas omís.
El fet que es constituís simplement una comissió d'estudi i no legislativa ja obeïa a l'objectiu d'esquivar els problemes legals que es poguessin plantejar. El TC tampoc no atén aquest fet ni fa cas a les al·legacions en el sentit que tan sols es tracta d'iniciatives de treball que pel caràcter no legislatiu de la comissió tampoc no desemboquen en projectes de llei. Encara que el TC té suposadament la seva pròpia agenda de treball i resolució de les seves sentències no deixa de ser si més no curiós que la comunicació severa a la Mesa del Parlament arribi tan sols unes hores abans de la seva decisió.
En aquest cas, a més, té una diferència substancial respecte a situacions anteriors en què el TC sempre es pronunciava després d'una actuació del Parlament. L'avís és previ. Valdrà la pena seguir amb atenció què acaba fent la Mesa que presideix Carme Forcadell i si manté fins al final el desafiament, una vegada ha advertit el Constitucional amb to imperatiu que no ho ha de fer i ho ha situat com un acte clar de desacatament a la legalitat vigent. De vegades, per més que s'esquivi el problema, torna a sortir en el moment menys pensat.