El Departament d'Educació i els Mossos d'Esquadra desplegaran agents de paisà en instituts conflictius, segons ha avançat El País aquest dijous. Fonts de la conselleria capitanejada per Esther Niubó han explicat a Efe i Europa Press que es tracta d'un projecte pilot que introduirà policies en centres educatius per garantir la convivència escolar, així com per reduir possibles conflictes i agressions que puguin sorgir en aquests entorns. El pla, batejat provisionalment pels Mossos com a Pla Integral per a la Seguretat i el Benestar en l'Entorn Educatiu (Eduseg), es posarà en marxa aquest mes de forma experimental en tretze centres de secundària.
Aquests tretze instituts estaran repartits en les zones educatives de l'Hospitalet de Llobregat, Vic (Osona), l'Alta Ribagorça-Vall d'Aran i Tàrrega (Urgell), així com en dos centres del Prat de Llobregat i Sabadell (Vallès Occidental). El pla aposta per la figura d'agents "integrats" com a referent als centres educatius, als quals els Mossos acudiran de forma regular, vestint de paisà i sense arma. Quan sigui necessari, els policies faran tasques de prevenció, acompanyament i intervenció per garantir la convivència, segons les mateixes fonts.
Augment de la complexitat
"El projecte neix de l'increment de la complexitat en l'entorn dels centres educatius i la necessitat de reforçar el benestar de l'alumnat i de tota la comunitat educativa, una demanda fortament reclamada des del món docent", han apuntat des d'Educació. Des del departament també han remarcat que, segons l'Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmics (OCDE), un de cada dos països desenvolupats compta amb programes semblants de col·laboració entre escola i agents de l'autoritat amb finalitats preventives i comunitàries. Així mateix, han assegurat que a l'Estat espanyol hi ha fins a nou comunitats autònomes que ja tenen integrades als seus centres educatius iniciatives similars: Galícia, Navarra, Andalusia, Madrid i les Illes Balears, entre altres.
En aquesta línia, una enquesta publicada el 2024 pel sindicat Ustec (majoritari en l'educació pública catalana) revelava que sis de cada deu professors asseguren haver patit alguna agressió verbal o física per part de l'alumnat durant la seva carrera professional. Més de 10.400 docents van respondre l'enquesta. Ara, Ustec rebutja la prova pilot de mossos als instituts, sota la premissa que "la convivència no es resol amb policia". "El departament respon amb una lògica policial a un problema educatiu i social que fa anys que la comunitat educativa denúncia. La presència estable de mossos de paisà en centres de secundària no aborda les causes de fons de la conflictivitat i desvia el debat dels recursos que realment necessiten els centres", manifesten els representants dels docents en un comunicat.
Ustec rebutja la prova pilot
Des del sindicat reconeixen i denuncien un "augment de situacions de violència, agressions, tensió i malestar a les aules", però lamenten que "allò que necessiten els instituts no és una presència policial normalitzada, sinó una resposta educativa, preventiva i comunitària". "La convivència no es construeix amb policies, sinó amb vincles, equips i temps. El projecte de convivència hauria de ser l'eina central per planificar i portar a la pràctica actuacions preventives, proactives i compartides per tota la comunitat educativa", agreguen.
Els representants dels docents consideren que la prova pilot "parteix d'una premissa equivocada: tracta com un problema principalment de seguretat allò que és, sobretot, un problema educatiu, social i d'infrafinançament". "Quan el departament no desplega amb ambició l’escola inclusiva, no reforça prou les plantilles, no garanteix orientació, no dota els centres de personal d’atenció educativa i no crea condicions reals per a l’acollida i el benestar emocional, acaba buscant solucions aparents i efectistes. Ustec sosté justament el contrari: si volem centres lliures de violència, calen menys ràtios, més docents, més PAE, més orientació, més coordinació i més serveis educatius", assenyalen. A més, critiquen "la presència policial als espais educatius per una qüestió de model de país i de model d'escola": "Els cossos armats no són una eina educativa, i convertir-los en una figura estable dins dels centres és un pas en la mala direcció". És per tot plegat que exigeixen una rectificació a la conselleria encapçalada per Niubó. "La convivència s’educa, es construeix i es cuida; no s’imposa amb presència policia", conclouen.