L'opa hostil del Banco Bilbao Vizcaya Argentaria (BBVA) contra el Banc de Sabadell, llançada per l'entitat financera madrilenya fa unes quantes hores, és molt més que un torpede en la línia de flotació de les petites i mitjanes empreses catalanes, que també. És l'etern desig del poder espanyol de deixar desprotegida Catalunya de qualsevol instrument d'autoritat del signe que sigui: polític, empresarial, financer, sindical i mediàtic. De vegades ho fa més matusserament i sense amagar-se'n, aquest seria un cas palmari; els atacs a la llengua i l'intent devastador de l'aplicació del 155 en serien d'altres. En altres ocasions, ho fa més subtilment, com quan injecta diners per propagar urbi et orbi les seves presumptes bonances. Però la manera i la potència com ha entrat l'opa hostil del BBVA al Sabadell, quan falten una mica més de 72 hores per a la jornada de votació del 12 de maig, desborda clarament el marc de debat d'una operació que no només és empresarial i deixa en l'aire una pregunta fonamental: qui defensarà més bé d'aquest tipus d'agressions i, en conseqüència, el teixit empresarial català?
🔴 Resultats eleccions de Catalunya 2024, DIRECTE
📊 La participació en les eleccions de Catalunya 2024
🔍 Resultats Eleccions de Catalunya 2024 per municipis | CERCADOR
És important que tant el president a l'exili, Carles Puigdemont, com el primer secretari del PSC, Salvador Illa, i el president de la Generalitat, Pere Aragonès, s'hagin posat aquest dijous al costat del Sabadell. Tots ells seran necessaris i, si és possible, algunes formacions polítiques més, per fer valer aquesta actitud en els propers mesos en defensa dels interessos de Catalunya, de les seves empreses i dels seus ciutadans. Caldrà que facin, no només que parlin. Que liderin i que siguin insubornables. Que tinguin una mirada àmplia, ja que, més enllà de la seu social del Sabadell, hi ha l'arrelament a Catalunya i el que suposa l'opa com a agressió a Catalunya, al seu teixit empresarial i les seves pimes, que, si tirés endavant, patirien sens dubte les conseqüències, ja que la concentració bancària mai no els serà favorable i més si el banc absorbit és aquell amb el qual tenen una estreta vinculació a través de relacions històriques.
L'exemple més clar del significat final de l'operació en termes d'equilibris de poder és la facilitat amb què es penetra a Catalunya a mossegar sense que això causi un gran desassosec a qui controla el tauler espanyol des de Madrid. Per què Kutxabank, la macrocaixa controlada pel PNB, i que ocupa en el rànquing espanyol el setè lloc en volum —darrere de Santander, BBVA, CaixaBank, Sabadell, Bankinter i Abanca— no apareix mai en cap moviment de fusió ni acordat, ni molt menys hostil? Fonamentalment, perquè ningú a Madrid no s'atreveix a fer un pas dins del jardí basc, on les aigües sempre estan calmades, perquè amb el poder territorial del nord no s'hi juga. Allà, amb les coses de menjar, bromes les mínimes. I això ho sap qualsevol govern espanyol, sigui del PSOE o del PP.
Més enllà de la seu social del Sabadell, hi ha el seu arrelament a Catalunya i el que suposa l'opa com a agressió a Catalunya, al seu teixit empresarial i les seves pimes
No és així pel que fa a Catalunya, on el govern espanyol, en aquesta com en tantes altres coses, sembla esforçar-se a demostrar que no és de confiança. Només cal repassar les declaracions del passat 2 de maig —de fa només set dies!—, a Sevilla, del ministre de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños, quan manifestava que per al govern espanyol és desitjable comptar amb entitats financeres "sòlides, que siguin capdavanteres, líders a Europa i al món" i considerava l'opa del BBVA sobre el Sabadell "una bona notícia". Aquest divendres, tot el govern —també la facció minoritària de Yolanda Díaz— s'ha esforçat a córrer molt a dir el contrari. Veurem quin espai polític acaba sent més creïble en un tema que afecta la butxaca de milers de pimes. Perquè en unes eleccions tan ajustades i en les quals es podria fins i tot arribar a produir el sorpasso de Puigdemont a Illa, o quedar ambdós molt a prop, qualsevol notícia que tingui un efecte amplificador en una direcció o altra i generi inquietud a un grup d'electors pot ser important.