Espanya s'ha convertit en un país en què una sala del Tribunal Suprem pot dictar una sentència fora de la legalitat —ho acaba de declarar amb aquestes mateixes paraules el magistrat emèrit de l'alt tribunal, José Antonio Martín Pallín— i inhabilitar així el president de la Generalitat, Quim Torra. En paral·lel, l'Advocacia de l'Estat acudeix presta a elaborar un informe a petició del govern espanyol en el qual es conclou el que volia que es conclogués qui l'havia encarregat: que el Butlletí Oficial de l'Estat no té per què publicar el cessament del president de la Generalitat, obviant que sempre s'ha publicat i que aquest conill acabat de treure del barret no existia fins fa unes quantes hores. I si obrim el focus, el drama és encara més gran: s'inhabilita el president de la Generalitat per penjar durant unes quantes hores de més al balcó del Palau de la Generalitat una pancarta demanant la llibertat dels presos polítics i, l'endemà, l'Audiència Nacional absol els 34 acusats en el judici per la sortida de Bankia, demostrant que importa bastant poc que el rescat de l'entitat financera acabés costant als ciutadans més de 21.000 milions. 

Hi ha més exemples, és clar, com l'escandalós comportament de la justícia amb el rei emèrit i la corrupció de la monarquia espanyola, on el tap per a qualsevol investigació està hermèticament segellat. Però el tema és Torra. El frame informatiu és Torra i les bufetades són per al president català. D'aquí les presses per fer-lo desaparèixer tan ràpid de l'escena pública com fos possible i obrir com abans millor l'escenari electoral, punt en el qual torna a entrar el BOE. Per què el govern espanyol no publica, com s'havia considerat preceptiu fins ara, el cessament de Quim Torra després de la ratificació per part del Suprem de la condemna dictada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i ja notificada al president? Pot ser que tingui por que el Constitucional acabi acceptant les cautelaríssimes i tot el camí fet per apartar Torra s'hagi de desfer? Ningú no dona un ral per aquesta última possibilitat, i jo tampoc, però la guerra entre el Suprem i el Constitucional és de sobres coneguda i potser per això el govern espanyol vol ser caut. L'ombra de Torra, ja inhabilitat, ronda la Moncloa.

Perquè el que és evident és que la justícia europea acabarà declarant nul el cessament de Quim Torra i ningú no està còmode amb la decisió del Suprem. No està còmode Sánchez, a qui encara que ja li vagi bé que Torra no hi sigui, potser no vol deixar la seva firma i la del Rei al BOE abans que el Constitucional es pronunciï. Els nyaps tarden a quedar en evidència, però al final acaben sortint a la llum, i aquest és un cas meridianament clar. Tampoc no s'ha de descartar que demà canviïn de criteri, però en aquestes hores regna una estranya prudència, cosa que no s'havia vist fins que el Suprem va enderrocar un altre president català i va situar de nou la justícia espanyola fora dels barems occidentals. Tot això sense oblidar que el Suprem i el Constitucional es miren de reüll des de fa un cert temps i, per exemple, el president del TC no va ser divendres passat al polèmic acte de lliurament de despatxos als nous jutges, al qual el govern espanyol va prohibir d'anar-hi al Rei. I en aquestes altes esferes, res no és casualitat.

P.D. Amb l'article ja acabat, m'arriba la notícia que el ministre de Sanitat, Salvador Illa, i la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, s'han posat d'acord. Illa ha estat en contacte permanent amb Ayuso des de fa diversos dies per fer-la entrar en raó i aplicar mesures de confinament a la comunitat per revertir les esgarrifoses xifres d'expansió de la pandèmia. Al matí, la FAES de José María Aznar li havia clavat un mastegot al ministre assenyalant en un escrit que "s'entén el valor simbòlic que per a l'actual formació del govern pot tenir el fet que un català socialista amenaci de tancar Madrid". Més enllà d'escandalitzar-me per la dimensió de l'atac de la FAES i per com estava de nou sembrant zitzània territorial la dreta extrema, tampoc li he donat més importància. Però el cert és que la FAES va fer diana i Illa, després d'uns dies marcant el pas a Ayuso, va afluixar, i molt. El resum de l'acord entre el ministre i la presidenta madrilenya consisteix que el govern espanyol ha pactat amb Madrid aplicar les mateixes restriccions en tots els municipis de més de 100.000 habitants a tot l'Estat. De cop, i per a satisfacció de Madrid, l'autonomia que s'havia aconseguit amb l'autorització per decretar els estats d'alarma ha saltat pels aires. Bé, bé, podria ser un acudit d'Eugenio: saben aquell d'un problema entre el govern espanyol i Madrid i qui acaba pagant els plats trencats? Segur que el saben.