A mesura que es van coneixent via filtracions a diferents mitjans de comunicació aspectes relacionats amb les detencions i l'entrada a presó dels set CDR –per cert, on és la interlocutòria de l'Audiència Nacional? Per què no s'ha fet pública i en canvi surten filtracions interessades?–, es comença a poder compondre el puzle orquestrat per criminalitzar l'independentisme i vincular-lo al que ja es defineix obertament a les portades de la premsa de paper de Madrid com "la batasuna catalana".
D'uns detinguts dilluns per la Guàrdia Civil als quals, segons la seva pròpia nota de premsa, se'ls havia trobat "substàncies considerades precursors per a la confecció d'explosius", es va passar a la interlocutòria del jutge Manuel García-Castellón, que va enviar la mateixa Audiència Nacional, a "pertinença a organització terrorista, fabricació i tinença d'explosius i conspiració per causar estralls". "Existeixen indicis que els set arrestats formen part d'ERT, una organització amb una estructura jerarquitzada que pretén instaurar la República catalana per qualsevol via, inclòs les violentes".
El relat estava creat però hi havia un altre objectiu que és el que s'està treballant mediàticament des del primer dia: arribar als exiliats, crear el vincle entre els detinguts i l'exili dels presos polítics. Primer va aparèixer a l'escena mediàtica de tota aquesta història dissabte el president Quim Torra de qui s'assegurava, via ABC, que anava a ajudar els CDR a prendre el Parlament. Aquest diumenge en aquest cas a través de la cadena Ser, els CDR detinguts haurien actuat d'enllaç entre Puigdemont i Torra per a l'intercanvi de "documentació secreta i sensible". Això té un punt de grotesc ja que es veuen regularment, almenys una o dues vegades al mes i viatgen membres del Govern i dirigents independentistes permanentment entre Waterloo i Barcelona. No sembla, per tant, que faci falta un enllaç extern.
Però sí és necessari situar el president Puigdemont, i veurem si els altres membres de l'exili, al cor mateix d'aquesta suposada organització terrorista catalana que la justícia espanyola pretén treure a la llum pública. Amb la imminència de les sentències del Tribunal Suprem sobre els presos polítics catalans i la previsible petició de noves euroordres sobre els presos polítics exiliats a Brussel·les ―Puigdemont, Toni Comín, Meritxell Serret i Lluís Puig―, Ginebra ―Marta Rovira i Anna Gabriel― i Edimburg ―Clara Ponsatí― i a la vista que la justícia d'Alemanya i de Bèlgica ja es va oposar al seu dia a l'extradició per rebel·lió, algú potser ha elaborat un motiu nou: vinculació a organització terrorista.
Aquesta pot ser la batalla legal dels propers mesos mentre la situació política es crispa per les sentències, el segon aniversari de l'1 d'octubre té múltiples convocatòries ciutadanes i el president en funcions, Pedro Sánchez, ve a Gavà a sentenciar que l'Estat està preparat per actuar amb fermesa davant de qualsevol desacatament de la Constitució o de l'Estatut.