Per unes hores, el nou món que intenta implantar Donald Trump des del seu retorn a la Casa Blanca, els casos de corrupció del PSOE i de l'entorn familiar i polític de Pedro Sánchez, les dates probables del retorn de Carles Puigdemont a Catalunya després de més de vuit anys de residència oficial a Waterloo, o el nou finançament autonòmic que en qualsevol moment ens presentaran els socialistes i Esquerra Republicana, han deixat pas a la nit de Reis, segurament el moment més màgic i també el generador d'una il·lusió passatgera que mobilitza de la mateixa manera petits, pares i avis.

No hi ha truc que superi la nit de Reis, vaig sentir una vegada a la ràdio. I és veritat, és el moment més màgic de l'any i el que un sempre recorda amb el pas del temps. Primer amb els seus pares i avis, després amb els seus fills i nebots, i, més endavant, amb els seus nets. La nit de Reis acaba esdevenint un àlbum de la vida. Hi ha tot el que és bo, els records que no s'obliden i fins i tot aquella sensació de frustració per un regal que no va arribar, que costava d'entendre i que molts anys després acaba sent com una lliçó de vida que es transmet als que darrere teu es troben en una situació similar.

Enguany, la neu ha estat la protagonista de la nit de Reis

Aquest any i per primera vegada durant aquest segle, en una part important del territori català, la neu ha sigut la protagonista. No ho ha estat a les zones del Pirineu, on la neu és més habitual, sinó a l'interior de Catalunya, a l'Anoia, el Bages, a les comarques de Ponent o al Solsonès. També ha nevat a la Costa Daurada. No han estat, en general, grans nevades, però prou per tenyir de blanc molts municipis que no recordaven l'última vegada que s'hi va produir. Veurem a partir del dia de Reis si el fred glacial que s'anuncia des de fa molts dies arriba a les cotes de baixes temperatures que s'han vaticinat.

Al cap i a la fi, marcarà el final de les vacances de Nadal i el retorn a la vida quotidiana. També per a la classe política l'inici d'un any ple d'incerteses i a Espanya, any electoral, amb les anunciades eleccions a l'Aragó al febrer, Castella i Lleó i Andalusia abans de l'estiu. Aquests comicis autonòmics, els casos judicials de Pedro Sánchez i la seva manca de suports parlamentaris acabaran marcant la celebració o no d'eleccions a Espanya. Sánchez és a l'UCI, però la seva resiliència ha trencat qualsevol esquema previ sobre el calendari electoral. Les apostes que arribarà al 2027 sense convocar-les, però, cotitzen clarament a la baixa.