Després d'haver incendiat el govern Sánchez dilluns l'opinió pública i els mitjans de comunicació, amb les seves advertències al Govern, aplegant en un únic titular el president Quim Torra, Eslovènia, la violència, els morts, els CDR, els talls de l'AP-7 i els peatges de les autopistes catalanes, amb l'únic objectiu d'efectuar un canvi de rasant públic en la política amb Catalunya, l'executiu espanyol comença a ensenyar les seves cartes: els Mossos d'Esquadra són la peça a agafar. La crítica ferotge a la policia catalana per part dels partits espanyols és més o menys present des de la seva brillant actuació als atemptats de Barcelona i Cambrils de l'agost de l'any passat. Amb el 155, els Mossos ja van passar a dependre del Ministeri de l'Interior i, més concretament, del seu titular Juan Ignacio Zoido.

Doncs bé, en aquells mesos i depenent directament del Ministeri, els Mossos van actuar exactament igual que en les actuals protestes, per exemple, el 8 de novembre, quan es va convocar la denominada aturada de país, i que es va saldar, en les infraestructures catalanes, amb uns 60 talls de carretera, autopistes i vies de ferrocarril. Llavors era un ministre del PP qui comandava els Mossos i en nom de la proporcionalitat la policia autonòmica va vigilar la seguretat, l'absència de violència i va garantir la màxima mobilitat possible. Zoido va comandar l'operatiu i no va adoptar cap mesura disciplinària. Òbviament, la fiscalia, a diferència d'ara, tampoc no va prendre cap iniciativa judicial contra el ministre per haver fet, suposadament, abandó de les seves funcions.

I, doncs, per què una actuació tan desproporcionada per part de Sánchez i Marlaska? Només s'explica per raons estrictament polítiques i amb la voluntat de no quedar desplaçats del relat actualment dominant a Espanya de guerra oberta a l'independentisme, al president i el Govern i els Mossos com a única estructura d'estat de què disposa l'Executiu català. Farà bé el president Torra a reconèixer errors: la petició de dimissions als Mossos no era de la seva incumbència i si havia perdut la confiança tenia altres maneres d'expressar-la; i a explicar-se sobre les seves paraules sobre Eslovènia, descontextualitzades per molts mitjans a partir d'unes frases poc mesurades. Però també farà bé en no acceptar amenaces i xantatges.

No hi ha cap motiu per aplicar un nou 155 ni tampoc per recuperar les competències en matèria de seguretat ciutadana i el control dels Mossos. Només des de l'atac permanent a l'autonomia de Catalunya pot plantejar-se una mesura regressiva d'aquesta mena.