Des de principis de juliol en què van quedar ingressats a la presó de Lledoners els set presos polítics catalans —Junqueras, Sànchez, Cuixart, Turull, Rull, Forn i Romeva— no hi ha cap dia que falti a les portes del centre penitenciari algun acte de solidaritat amb ells. De vegades, en petit format i, almenys una vegada per setmana, concentracions de milers de persones que en reclamen la llibertat i expressen la seva solidaritat. No amb la mateixa assiduïtat però d'una manera semblant es fan actes davant els centres penitenciaris de Mas d'Enric —Carme Forcadell— i Puig de les Basses —Dolors Bassa.

No és un fenomen normal en una societat democràtica. Mai abans no havia passat a Espanya ni tampoc a l'Europa democràtica que hi hagués situacions continuades d'aquesta naturalesa. No passa cap dia sense que algun mitjà de comunicació internacional no se'n faci ressò, d'aquesta anomalia, i que reprodueixi alguna entrevista o declaració d'algun dels polítics privats injustament de llibertat. Aquest dissabte, uns 450 músics i cantants professionals han participat en la interpretació del Messies de Händel a la mateixa hora que els reclusos eren fora de les cel·les i podien seguir-la en directe. Milers de persones també han escoltat el concert a l'esplanada de davant de la presó. No deixa de ser curiós que Händel, que va decidir que no rebria mai guanys per aquesta obra, digués que el Messies era un regal per als malalts i els presos.

La societat catalana, no només la independentista sinó també sectors perifèrics a aquest moviment, està demostrant una alta capacitat de resiliència i generositat. Una fortalesa per agrupar-se en moviments de base que, com una pluja fina, s'han estès per tot Catalunya. És realment sorprenent la capacitat d'imaginació de la gent a l'hora d'acostar qualsevol mostra de solidaritat als presos polítics. Mig any després del trasllat a Catalunya des de les presons madrilenyes d'Estremera, Soto del Real i Alcalá-Meco, es pot afirmar que durant el temps que siguin a la presó no se sentiran sols.

Es pot preguntar, tanmateix, fins quan vol allargar l'Estat aquesta injusta situació. Potser preveu que durant anys hi hagi mobilitzacions d'aquesta mena? Lledoners, Mas d'Enric i Puig de les Basses són avui llocs de pelegrinatge i exemples d'una situació injusta. I així seguirà fins que canviï la situació.