Un jutge [espanyol] pot negar-se a comparèixer davant d'una altra instància judicial d'un país estranger [Bèlgica] quan el que es diluciden són acusacions nuclears que afecten la seva actuació processal, com són la vulneració del dret a un jutge imparcial, un procés judicial equitatiu i just, i el dret a la presumpció d'innocència? Hauria de ser que no, sobretot quan qui jutja a Espanya, el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena, sosté acusacions d'una gravetat màxima i que la justícia europea ja ha tombat. Tanmateix, segurament, acabarà sent que sí per dos motius: en primer lloc, el jutge ja ha demanat empara al Consell General del Poder Judicial davant de la citació que li ha comunicat la justícia belga per al 4 de setembre vinent i, en segon lloc, perquè res no fa pensar que vulgui presentar-s'hi.

De fet, Llarena hauria de declarar com a acusat en la demanda civil que han presentat els membres del Govern a l'exili, el president Puigdemont i els consellers Comín, Serret, Puig i Ponsatí. Un jutge jutjat per una altra justícia no hauria de ser res tan especial, sobretot perquè els demandants tenen fixada avui la residència en un país que no és Espanya. Llarena no hauria de tenir por i tampoc no hauria d'emparar-se en la seva condició d'aforat, una situació que tothom tendeix a criticar en abstracte, però a la qual els 10.000 que en gaudeixen —una xifra rècord a Europa— tendeixen a recórrer sempre. Que lluny que som d'Europa! A Portugal i a Itàlia només tenen aquesta protecció els presidents de la República; a França, el president, el primer ministre i el seu govern, i a Alemanya, ningú.

És evident que Llarena no anirà a Brussel·les i que els canals de protecció perquè sigui així acabaran funcionant. Quan el magistrat apel·la al risc que la demanda té per a la integritat de la jurisdicció espanyola no només s'està defensant ell, sinó a tota la Sala Segona del Tribunal Suprem, per extensió. Llarena no vol ser examinat per la justícia belga. I, malgrat que pesi als membres del Govern a l'exili, és normal que sigui així: la vegada anterior va sortir esquilat del tot i a ningú no li agrada que això li passi dues vegades.

O sigui que el dia 4 tot apunta que no caldrà fer guàrdia davant de la ja famosa escalinata del tribunal de Brussel·les.