És tot un espectacle veure al Congrés dels Diputats com es treuen literalment el fetge Mariano Rajoy i Albert Rivera. La dreta espanyola a mata-degolla per capitalitzar la repressió de l'Estat a Catalunya. Sense cap objecció. I sense cap vergonya. Nou dirigents polítics i socials catalans en presó provisional, alguns ja fa que hi són més de 200 dies, i set més a l'exili entre Alemanya, Bèlgica, Escòcia i Suïssa. L'autonomia segrestada pel govern espanyol i la repressió campant a plaer amb acusacions un dia contra els professors de les escoles catalanes, l'altre contra els mitjans públics de la Generalitat i, pel mig, amenaces i advertències polítiques i judicials mentre es continua ampliant la llista de persones investigades pel jutjat 13 de Barcelona.

I en això, puja Rivera a l'estrada de la carrera de San Jerónimo i es planta. "Vostè és un tou", ve a dir el líder taronja al president del govern espanyol i l'amenaça de deixar de donar suport al 155 i que Ciutadans se'n desmarqui. Per sort, no hi ha cap article a la Constitució en època de pau que permeti un grau de repressió més gran de Catalunya, si no, caldria posar-se a tremolar. És possible que a Ciutadans no li hagi agradat la recent enquesta del CIS que encara situava el PP al capdavant dels partits constitucionalistes en intenció de vot i hagi decidit introduir una marxa més. Posar-se al capdavant de l'A por ellos, l'estendard espanyolista per reprimir l'independentisme.

No deixa de ser curiós que a Madrid la batalla no es disputi entre qui està disposat a fomentar la negociació i el diàleg sinó just al contrari. Ni el PSOE s'hi atreveix, engolit en l'únic discurs polític que s'escolta més enllà de l'Ebre. Per això, mentre Rivera atacava Rajoy, el president del govern espanyol, entre sorprès i irritat, li va demanar que tingués la mateixa lleialtat que els socialistes en un tema tan important. Una lleugera tremolor de terres es produeix al socialisme català cada vegada que la dreta li fa l'abraçada de l'ós, ja que els agradaria passar més desapercebuts i com si la cosa no fos amb ells. El president Montilla ja va dir l'altre dia a TV3 que ell s'havia absentat del Senat quan es va votar el 155. Cert, encara que, amb el temps, aquella escena s'ha esborrat per visualitzar-se un trio unit entre PP-PSOE i Cs.

I mentre a Madrid succeïen aquestes escenes, el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, en una intervenció al Parlament de Flandes, instava al diàleg entre Espanya i Catalunya. És molt poc, però venint del luxemburguès, intransigent com pocs, és tota una novetat. Potser li arriben tambors de com s'està vivint a Alemanya i Bèlgica tot el tema de les euroordres i el malestar amb la justícia espanyola. I és que a Merkel els problemes i les mentides també li agraden poc.