Quan falta una setmana per a la manifestació de l'11 de Setembre, el puzle d'actors polítics de l'independentisme català comença a remar en la mateixa direcció, els trams de la marxa que acoloreix la ANC en funció del nombre d'inscrits comencen a abandonar les tonalitats verdoses de baixa o poca assistència per aparèixer les de gairebé plena, alta o mitjana assistència, i el president de la Generalitat, Quim Torra, situa la concentració de la Diada com el primer acte de resposta a la sentència del Tribunal Suprem que es coneixerà durant la primera quinzena d'octubre. Semblen haver passat els moments de preocupació del mes d'agost, quan la mobilització territorial per la Diada era més mesurada i es van encendre algunes alarmes en les organitzacions independentistes. Al voltant de 200.000 inscrits i més de 700 autocars és una xifra similar a la que hi havia l'any passat per aquestes dates i que permet avançar des d'ara que la concentració dels voltants de la plaça d'Espanya serà molt massiva.

I això que, pel mig hi ha la possible investidura de Pedro Sánchez com a president del govern espanyol si aconsegueix amarrar els vots que encara no té dels diputats d'Unidas Podemos, als quals ofereix 370 mesures legislatives a canvi de quedar-se fora del Consell de Ministres. La formació morada ara com ara es decanta pel no, però falten dies i la pressió que reben els seus dirigents comença a ser asfixiant. Potser per no trobar-se en una picabaralla creuada entre uns i d'altres, Esquerra Republicana ha decidit comunicar a l'opinió pública que la seva posició estarà en sintonia amb la d'abans de l'estiu: facilitar la investidura de Sánchez i pressionar així Podemos perquè accepti la proposta del president en funcions. La línia argumental de Gabriel Rufián és molt crítica amb les posicions de Sánchez en el tema català -"la seva proposta és nefasta"- però la separa de la seva votació amb dos arguments: el de donar una oportunitat a la paraula i a la política i que un hipotètic govern de les tres dretes seria sempre pitjor. Com diuen sempre els dirigents d'Esquerra, no és una posició còmoda -ni comprensible per a alguns independentistes- però està en línia amb les posicions que ha anat assumint la formació per aspirar a conquerir espais electorals que fins ara li eren reticents.

Tot aquest esquema s'haurà de confrontar amb els mesos venidors que es viuran a Catalunya amb les sentències del Tribunal Suprem, que a falta de l'anunci tothom coincideix que seran molt dures. Sánchez, que ho sap, té por de ser ostatge d'aquesta hipotètica escalada política a Catalunya i que una investidura en aquestes condicions li faci impracticable transitar per la legislatura. Dit d'una altra manera, si acaba comptant amb els vots d'Unidas Podemos, serà en contra del que els seus dirigents volen, i els d'Esquerra poden quedar en foc d'encenalls després de la sentència. Molt mal negoci, pensen a la Moncloa. Vots per avui, problemes per demà.

I amb Torra assenyalant la confrontació amb l'Estat com el rumb fixat des de la presidència de la Generalitat per als propers mesos.