Que la presidenta de la Comunitat de Madrid hagi aconseguit que les eleccions convocades per al 4 de maig vagin de Sánchez o Ayuso és un dels misteris més ben guardats dels estrategs de la populista i frívola candidata del Partit Popular. Però és també un error de càlcul del president del govern espanyol, que ha entrat amb una força inusitada en una campanya que no era la seva i en la qual corre el risc de sortir una mica més que esquilat. La campanya madrilenya ja s'ha carregat Pablo Iglesias, que, precipitadament va deixar la vicepresidència segona del govern espanyol per col·locar-se al capdavant de la llista de Podemos, amb la idea de disputar la tercera posició a Vox o si més no avançar Más Madrid, la petita formació d'Íñigo Errejón. Ara com ara, Podemos no remunta del cinquè lloc i l'aventura pot acabar sent el preludi del final polític d'Iglesias.

Ayuso està aconseguint una cosa que fins ara només havien aconseguit els governants catalans i no és cap altra cosa que un president del govern espanyol estigui permanentment parlant d'ella. Sense anar més lluny, en la visita que està fent al Senegal, un soci clau a l'Àfrica Occidental, no hi ha dia que no fustigui Ayuso bé sigui per les dades sobre la pandèmia, la vacunació o els horaris d'obertura dels establiments. Tot això mentre el candidat socialista oficial a la presidència de la Comunitat, Ángel Gabilondo, l'observa còmodament en la graderia ja que Pedro Sánchez no li dona cap tipus de joc i l'acaba eclipsant.

Ara com ara, és obvi que Ayuso té millors cartes que Sánchez i que la presidenta va diversos passos per davant. La conferència de premsa de dimarts passat que va oferir Sánchez a la Moncloa per explicar com un gran èxit que a partir del 9 de maig -curiosament després de les eleccions- hi hauria un gran salt en la vacunació tenia per objectiu entrar de ple a la campanya madrilenya. Igual que el presentar com un èxit que, a finals d'agost la vacunació s'aproparia al 70%, xifra que avui sembla impossible, sobretot amb l'embolic que han provocat amb AstraZeneca, i quan el compromís era a l'estiu i fins i tot Salvador Illa havia parlat de juny abans de dimitir

Encara que Sánchez és un jugador de tot o gens, Ayuso també ho és. La segona té molt a perdre -el poder- però el primer oblida que té a perdre el mateix. Si PP i Vox compleixen les expectatives de les enquestes, aconseguiran majoria absoluta, l'aura guanyadora -a més de la de triler permanent- s'evaporarà de cop i haurà de fer un cop de volant a la seva política de pactar amb tothom i enredar-los també tots. De la maledicció de Madrid, si es compleix, hi pot haver guanyadors indirectes. El primer, l'independentisme català, els vots del qual a Madrid pujaran de valor si sap jugar bé les seves cartes i podrà aplicar aquella màxima que la debilitat del teu adversari és la principal manera de reforçar-te. Que tot això coincideixi amb la negociació que haurà d'obrir un nou Govern a Catalunya si, al final, els partits independentistes es posen d'acord, no és una mala notícia per a ells.

Resumint, Sánchez ha mesurat malament els temps i es juga molt més que la seva derrota a Madrid.