En el lapse de molt poques hores, Junts per Catalunya i Esquerra Republicana han aprovat les llistes electorals per al proper 14 de febrer. En el cas de Junts, fins a 18 noms escollits per votació de la militància aquest diumenge mentre que, dissabte, el consell nacional d'ERC va donar el vistiplau a la totalitat de les candidatures en les quatre circumscripcions. En ambdues formacions es pot dir que les llistes estaran molt marcades per la personalitat i les estratègies dels líders respectius, Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, ja que és evident el seu segell entre els que finalment es presentaran a la campanya electoral i acabaran al Parlament de Catalunya.

En el cas de Junts, després de la victòria a les primàries de Laura Borràs fa un parell de setmanes, que serà la candidata a presidenta de la Generalitat, els vencedors d'aquesta segona ronda de primàries tenen en comú que són en la seva gran majoria partidaris de la via d'una confrontació més gran amb Madrid i persones de confiança del president Puigdemont. A aquest perfil corresponen almenys, per exemple, Joan Canadell, Elsa Artadi, Jordi Puigneró, Lluís Puig i Josep Rius; i els caps de llista de Tarragona, Albert Batet; Girona, Gemma Geis; i Lleida, Ramon Tremosa. En clau interna sembla clar que els homes i dones de Waterloo han tingut més suport que els que comptaven amb l'aval de Lledoners (on són els presos polítics).

Encara que es dona per segur que Puigdemont acabarà encapçalant la llista per Barcelona malgrat que sobre això plana un gran silenci, el tiquet Borràs-Canadell serà el que portarà el pes de la campanya. La victòria de Canadell a la segona ronda de primàries, encara que es considerava probable no deixa de ser cridanera, ja que es tracta d'un extern a l'organització i la seva única responsabilitat pública ha estat amb la Cambra, on ocupa la presidència. Sembla bastant evident que els militants han apostat per perfils acostumats a la dialèctica de confrontació i crítics, almenys parcialment, amb la política del Govern.

La llista d'Esquerra Republicana que encapçalarà Pere Aragonès és a diferència de la de Junts una aposta clara pels càrrecs institucionals del partit. A més d'Aragonès, la presència del president del Parlament, Roger Torrent (3), i de tres consellers, Alba Vergés (6), Ester Capella (8) i Chakir El Homrani (9), a més de l'exconseller Ernest Maragall (7), així ho evidencien. L'elecció de Laura Vilagrà com a número dos, exalcaldessa de Santpedor durant dotze anys, obeeix al desig d'Aragonès de reforçar el perfil de gestió pensant en el futur Govern i la gestió econòmica i social de l'etapa post-Covid.

El fet que Esquerra tingués definit des de fa ja molts mesos el seu presidenciable i la seva aposta estratègica per la via pragmàtica li ha permès en els últims mesos explicitar sense complexos les seves línies polítiques. Un exemple d'això ha estat el seu suport als pressupostos generals de l'Estat o la crítica a Junts per no trencar el pacte de la Diputació de Barcelona amb el PSC arran de la imputació de la seva presidenta Núria Marín, també alcaldessa de l'Hospitalet de Llobregat.

ERC no es mourà d'aquest discurs que aquest diumenge reiterava Oriol Junqueras en un article publicat en La Vanguardia en el qual, respecte al diàleg amb el govern espanyol, deia el següent: "Seria una ingenuïtat creure que el diàleg polític amb l'Estat donarà fruits tangibles de manera immediata, però creure que en podem prescindir seria una irresponsabilitat caríssima".

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat