Encara no ha començat el judici als líders independentistes catalans al Tribunal Suprem (TS) i els primers símptomes d'absència d'imparcialitat es comencen a fer evidents. Esmentaré dos casos d'aquest mateix divendres: en primer lloc la interlocutòria de 145 pàgines en la qual l'Alt Tribunal es pronuncia sobre les proves i els testimonis proposats per les acusacions i defenses. La selecció realitzada pel TS amb les més variades excuses té com a conseqüència nombroses baixes i, a la pràctica, acaba limitant el dret de defensa dels acusats. Si els citen com a testimonis és obvi que les defenses entenen que les seves declaracions els poden servir. El tribunal aplica un criteri reduccionista i a més de deixar fora el rei Felip VI, tampoc no accepta la declaració per videoconferència del president Puigdemont, de relators de drets humans de Nacions Unides, o de premis Nobel o intel·lectuals com Noam Chomsky o Paul Preston. De la llista cau el portaveu del PP al Senat, Ignacio Cosidó, que era director general de la policia espanyola i que, casualment, va distribuir entre els senadors del seu partit un whatsapp en el qual feia referència al president del Tribunal, Manuel Marchena, en la fallida renovació del CGPJ. Aquell ja famós text en el qual deia: "controlarem la sala segona des de darrere".

En segon lloc hi ha el tema de la presència d'observadors internacionals com havia sol·licitat la plataforma de drets humans International Trial Watch-Catalan Referendum Case i que agrupa una desena d'oenegés vinculades als drets humans. La plataforma havia sol·licitat cinc seients a la sala per seguir en directe el judici. La negativa es pretén justificar, entre altres motius, perquè serà retransmès per televisió i ja podran seguir-lo en directe. Encara que és obvi que no és el mateix un seguiment presencial d'un judici tan excepcional com aquest que a través de la televisió, el que es pretén és impedir la presència d'observadors internacionals i l'eco de les seves declaracions cada dia en finalitzar la sessió.

A més hi ha el trasllat dels nou presos polítics des de les presons catalanes de Lledoners, Mas d'Enric i Puig de les Basses a les madrilenyes de Soto del Real i Alcalá Meco. Calia fer-ho dotze dies abans de l'inici del judici? No hi havia prou amb un parell de dies per procedir-hi? És obvi que el trasllat disminueix el seu dret a preparar una bona defensa amb el seu advocat i altera el règim de visites normals d'una presó. Però s'ha mantingut la data del trasllat prevista fa diverses setmanes encara que l'inici del judici s'ha endarrerit set dies.

Aquest divendres, sengles editorials de The Times i de The Economist feien referència al judici de l'1-O. El diari britànic titulava El judici dels dotze catalans, la inquisició espanyola i el setmanari més influent del món deia que el judici pot ser vist a nivell internacional com una taca a la democràcia espanyola. Dos judicis durs. No és estrany que al Govern espanyol tots siguin nervis i hagin enviat la responsable d'España Global a fer voltes pel món i explicar la bona salut de la democràcia espanyola. Per cert: com és possible que cap govern europeu, ni l'alemany, l'anglès o el francès, per posar tres exemples, no necessiti fer campanyes internacionals com aquesta del ministre Borrell i de l'exdiputada d'UPyD Irene Lozano?

 

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat