Encara que els felins més coneguts del món són els lleons, els tigres, els lleopards, els pumes o els jaguars, cap d'ells no pot ser considerat el més depredador del planeta. Aquesta posició li correspon al gat de peus negres, un petit gat africà que no fa més de 50 centímetres de llarg, té una alçada no superior als 20 cm i el seu pes no sobrepassa els 3 kg. Segons PBS Nature, el gat de peus negres fa caure més preses en una nit que un lleopard en sis mesos i la seva taxa d'èxit el situa com el felí més letal del planeta. Té tres mètodes de caça: la velocitat a què corre desemboca en una gran confusió al seu voltant i d'això se n'aprofita per, amb el seu ullal, devorar les seves víctimes; en segon lloc, la tàctica de l'emboscada tan comuna en els lleopards; finalment, la paciència, una virtut que els permet esperar el moment més oportú per fulminar la seva presa. Un vídeo de la cadena nord-americana PBS emès fa uns mesos permet veure com actua el gat de peus negres, la seva destresa, la seva eficiència, com està constantment a l'aguait. En definitiva, com es llança prudentment sobre la seva presa fins a eliminar-la.

Veient aquests dies el judici del procés que se celebra al Tribunal Suprem, cada vegada que intervé l'advocat Javier Melero m'assec tranquil·lament, al meu despatx, i espero a veure com destrossa les seves víctimes com el gat de peus negres. No és un lleopard, ni un tigre, ni un jaguar, ni un lleó, però en un moment o un altre, amb formes suaus i gairebé sense que l'interrogat se n'assabenti, l'acaba destrossant i arruïnant la seva declaració. També la seva posició i les seves contradiccions. De les últimes que hem vist al Tribunal Suprem, ha fet literalment miques primer l'exvicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría que, com és sabut, no és presa fàcil per la seva formació d'advocada de l'Estat; i després, l'exministre Juan Ignacio Zoido, encara que en aquest cas l'estrany és que fos nomenat ministre, ni que sigui en un govern de Mariano Rajoy on el llistó estava al final realment avall.

Com va arribar a ministre de l'Interior una persona que reconeix en seu judicial que no s'havia llegit les resolucions judicials prèvies a l'1 d'octubre, que tot li ho havien explicat o ho havia sabut pels mitjans de comunicació, que no tenia ni idea dels operatius policials, ni de qui els havia ordenat, que no sabia que hi havia armes llargues als cotxes de la Guàrdia Civil davant la Conselleria d'Economia a les manifestacions de setembre del 2017? Es demanen centenars d'anys de presó per als acusats i alguns dels presos polítics estan en presó provisional des de fa 500 dies. Però com si sentís ploure; no en sap res. Ni ell, ni Rajoy, ni Soraya, de la crisi institucional més gran que ha tingut Espanya en les últimes dècades. La incompetència no ha d'estar gaire allunyada de tot plegat. La negligència, tampoc.