Que la fugida de Joan Carles I als Emirats Àrabs Units no tindrà un bon final, ho sap tothom. L'exili forçat, una vegada Suïssa i el Regne Unit van posar al descobert la corrupció endèmica de la família reial espanyola des de feia dècades, ha deshonrat el rei emèrit, l'ha convertit en una molèstia per a la seva família, un maldecap per a Pedro Sánchez i un problema per a la Justícia i la Hisenda espanyola. Ara diu, com cada vegada que s'apropa Nadal, que vol tornar a Espanya. No només a Madrid sinó al mateix palau de la Zarzuela i també reclama que se li torni l'assignació que rebia dels pressupostos generals de l'Estat i que se li va suspendre.

Per als que no hagin vist el final de la sèrie televisiva La Casa de Papel, que acaba d'estrenar els últims cinc capítols de la cinquena temporada, m'estalviaré fer cap spoiler, comentaré tan sols com de ben travat queda el desenllaç quan s'introdueix la picardia espanyola i El Lazarillo de Tormes per entendre que a Espanya tot és possible. També per fer front a un problema d'Estat.

Què és el rei emèrit sinó un pícaro que ha utilitzat la Transició espanyola per enriquir-se a mans plenes mentre predicava l'honradesa a la vida pública? El brivall major del regne, rang que ja ningú no li pot disputar. Explica el monàrquic José Antonio Zarzalejos aquest dimarts que Joan Carles I ja ha posat fil a l'agulla i que al seu plec d'exigències hi ha el retorn a la seva residència de la Zarzuela, que per cert, comparteix amb el seu fill Felip VI i la seva família, i que li sigui tornada l'assignació econòmica que li pagàvem tots els ciutadans a través dels pressupostos generals de l'Estat i que ascendeix a uns 200.000 euros.

Tot això, enmig de la vista que s'ha celebrat aquest dimarts al Tribunal Superior de Londres arran de la demanda de Corinna Larsen que acusa Joan Carles I d'assetjament des del 2012. L'advocat de la princesa afirma que no li serveix la immunitat perquè ja no és cap d'Estat mentre el lletrat de l'emèrit ha adduït justament la seva immunitat per evitar ser jutjat. El cas ha quedat vist per a sentència. Mentrestant, a Espanya, s'arxiven els casos o es retarden, una vegada i una altra, per evitar quedar davant de l'opinió pública mundial com un país amb formes bananeres.

Veurem què fa el tribunal londinenc i si la bomba ambulant de l'emèrit acaba explotant d'una banda o un altre. De matèria, com es pot veure, n'hi ha més que de sobres.