El diputat del Partit Popular per Almeria Rafa Hernando, si hagués estat en política a finals del segle XIX, formaria part del nucli fundador del que en argot parlamentari es denomina des d'aleshores diputat senglar. Ullal afilat, no deixar canya dreta i mala educació. Un còctel perfecte que segueix al peu de la lletra més d'un segle després. Amb més o menys encert, tots els partits tenen el seu diputat senglar, amb el seu propi estil personal. El Partit Popular ha conreat amb cura aquest perfil, de manera especial des de l'època de José María Aznar, amb un tarannà sempre agressiu, insolent i aprofitant de manera enredaire la llengua, sempre esmolada.

Hernando és un polític bregat que va tenir els seus millors moments amb Mariano Rajoy a la Moncloa, que després Pablo Casado va jubilar al Senat i que ara ha tornat al Congrés dels Diputats de la mà d'Alberto Núñez Feijóo. Doncs bé, sense venir a tomb, i comentant el conflicte entre Israel i els terroristes de Hamàs a Gaza, al veterà parlamentari popular no li va venir al cap un exemple millor que el següent: "És com si a Catalunya hi hagués una organització que es dediqués a construir túnels per bombardejar Madrid. Escolti, doncs, vostè..., a veure, és que aquest és el tema". Un exemple que és com dir corda a casa del penjat, ja que la història s'ha escrit així... però en sentit totalment contrari. El 3 de desembre de 1842, el general Baldomero Espartero, regent d'Espanya per la minoria d'edat d'Isabel II i per la dimissió de la reina mare Maria Cristina de Borbó, ordenava el bombardeig indiscriminat de Barcelona. Vint dies abans, Espartero havia pronunciat a la capital catalana una frase que quedaria per a la història: "Pel bé d'Espanya, cal bombardejar Barcelona una vegada cada cinquanta anys".

El PP, que s'ha posat en mode salvar Espanya, haurà de teixir algun pont amb possibles aliats a futur. O vol anar sempre de la mà de Vox?

El bombardeig d'Espartero no va ser el primer ni l'últim. En els quatre últims segles, l'última vegada durant la Guerra Civil, l'exèrcit espanyol o els seus aliats han bombardejat indiscriminadament Barcelona diverses vegades, fent bona aquella frase. Més recentment, el 2011, un dels pares de la Constitució, Gregorio Peces-Barba, es va permetre una ironia matussera sobre això, després d'assenyalar que no era pessimista pel que fa a la unitat d'Espanya: "Estarem en millors condicions que en altres èpoques. No sé quantes vegades va caldre bombardejar Barcelona. (...) Crec que aquesta vegada es resoldrà sense necessitat de bombardejar Barcelona. Oi?".

Fer política hauria d'estar renyit amb l'insult, el greuge i l'ofensa. Conrear la crispació i la confrontació serveix per a tot menys per teixir aliances. El PP, que s'ha posat en mode salvar Espanya, embolicant-se falsament amb la bandera i criticant pactes que abans van fer ells per governar amb els nacionalistes, en algun  moment haurà de teixir algun pont amb possibles aliats a futur. O vol anar sempre de la mà de la ultradreta de Vox? Perquè avui és l'únic que té a l'abast i és bastant obvi que això, el màxim que pot arribar a ser, és pa per a avui i fam per a demà. Els Hernando de torn serveixen exactament per a una situació com l'actual i es dediquen a disparar indiscriminadament contra qualsevol que no és del PP i a ofendre gratuïtament els catalans. Perquè encara que ells des de les seves torres d'ivori no ho entenguin, els seus correligionaris a Catalunya tampoc no fan servir aquest llenguatge i l'exemple de la guerra entre Israel i Hamàs comparant-la amb Catalunya i Madrid no deixa de ser un autèntic disbarat.