Fa falta una estratègia per defensar el català. El Govern l'ha de trobar amb la màxima urgència i ha de començar a donar una resposta adequada i contundent a les acusacions intolerables que s'aboquen diàriament contra el català, la immersió i la comunitat educativa. Aquells que esperaven temps agradables, més de gestió que de política, han quedat desarborats pel frontisme que ha desencadenat la sentència del Tribunal Superior de Catalunya implantant el 25% de castellà. Facin el favor, dirigents d'Esquerra Republicana i de Junts per Catalunya, de tenir altura de mires i abordar el tema de la supervivència del català sense tirar-se els plats pel cap i deixin d'oferir respostes fàcils i simplistes com si es tractés de l'ampliació de l'aeroport, per molt important que sigui, o qualsevol dels milers de disputes que mantenen obertes.

Perquè encara que el Govern no se n'hagi adonat, o prefereixi no adonar-se'n, l'espanyolisme rampant instal·lat a tots els ressorts de poder sap molt bé el que ha de fer. I no farà un pas enrere amb el que li ha costat alinear tribunals, mitjans de comunicació, partits polítics i creadors d'opinió darrere de la pancarta contra el català. Des que es va obrir la veda contra la llengua, en aquest nou capítol en què el més suau que es diu és que hi ha un "apartheid lingüístic a Catalunya", el catalanisme ha anat darrere en l'estratègia, el discurs i la resposta. És fàcil veure-ho parlant només d'aquest dilluns. Pablo Casado ha anunciat que visitarà Barcelona aquest dimarts per reunir-se amb associacions que es defineixen defensores del bilingüisme; Isabel Díaz Ayuso, la lideressa del PP, ha ofert escolaritzar immediatament en escoles madrilenyes els nens catalans que ho desitgin; el Defensor del Poble, Ángel Gabilondo, del PSOE, ha demanat el compliment de la sentència i que s'acabi "la intimidació als nens" i que pròximament l'organisme que dirigeix donarà resposta a les queixes que ha rebut. Podria continuar, però, no n'hi ha prou?

Tot això, acompanyat de la traca mediàtica corresponent, espanyola i catalana, al mig d'una CCMA desmantellada, on els màxims càrrecs de TV3 i Catalunya Ràdio estan més pendents de la data en què acaben el seu mandat, i que, també és veritat, pesa menys del que pesava. Per no parlar dels grans grups de comunicació privats catalans amb edicions de paper, La Vanguardia i El Periódico, on es dona fins i tot la paradoxa que tenen edicions en català però el que menys defensen és la llengua. Algú s'imagina que El País, El Mundo o l'ABC no defensessin el castellà? Doncs això passa aquí amb el català.

Insisteixo: cal que el Govern exerceixi un lideratge en aquesta matèria. La societat catalana ho està esperant amb expectació. No convocant manifestacions, cosa que ja faran els partits, les entitats i la comunitat educativa, sinó posant-se institucionalment al capdavant de la salvaguarda del català. La immersió com a fórmula educativa és a Catalunya una història d'èxit, no ha fracassat, i això no ha de confondre's amb el fet que el català cada vegada es parli menys al carrer. Cal apuntalar els fonaments de l'escola catalana, que d'altres volen enderrocar al preu que sigui. I fer-ho amb la dignitat esperable davant d'un repte com aquest però també amb la responsabilitat ineludible que té i que no és delegable, ni traspassable.