Que el cas Koldo no es quedaria en el cas Ábalos era una cosa arxisabuda. Ho sabia el PSOE des del primer moment i també el PP, que es frega les mans davant d'un episodi imprevist abans de les eleccions gallegues i, més encara, amb la virulència informativa que ha cobrat. Ha estat obtenir Alberto Núñez Feijóo la majoria absoluta a Galícia perquè a Pedro Sánchez se li hagi obert un cràter sota els peus, del qual es desconeix exactament la profunditat, si bé, sembla important. El president es troba així amb una rastellera de notícies relacionades directament amb una situació tan preocupant com és l'ús dels diners invertits en la compra de mascaretes durant la pandèmia i, simultàniament, els equilibris d'una legislatura al Congrés dels Diputats que no ha aconseguit estabilitzar. En part, perquè no ha acabat d'entendre una cosa tan òbvia com que no té un pla B.

Per primera vegada, els aliats parlamentaris de Sánchez tenen més cartes que ell. Es podria dir que tenen pla A i pla B, per molt que prefereixin el pla A, que és un acord amb el PSOE que reculli l'amnistia completa per a tots els casos del procés i, en paral·lel, un suport als pressupostos generals de l'Estat amb contrapartides que no siguin de joguina i acabin tenint un resultat real per a la societat catalana. La malaptesa amb què el govern espanyol i l'equip de la Moncloa han gestionat des de l'estiu passat la llei d'amnistia, com si li sobressin vots al Congrés dels Diputats i pogués imposar les seves condicions, fa que sis mesos després aquesta carpeta no formi ja part del passat i encara es discuteixin matisos. Repeteixo: té el PSOE un pla B? És que potser pot anar a eleccions al juliol o al setembre?

Em consta que dirigents socialistes amb més experiència i coneixedors de l'estat de la negociació no deixen d'enviar-li missatges a Sánchez en aquest sentit: "Pedro, tanca-ho; com sigui, però tanca-ho. "Cal estabilitzar la legislatura, perquè, si no, estem morts", és el mantra que se sent al PSOE. El més curiós és que cada vegada que sembla que són a prop de l'acord, i últimament hi ha hagut més d'un moment, sorgeixen com per art de màgia nous obstacles. Serà que el chapapote de les mascaretes ha eclipsat informativament el tema de l'amnistia, però la inferioritat aritmètica al Congrés per legislar i tirar projectes endavant hi continua sent.

"Cal estabilitzar la legislatura, perquè, si no, estem morts", és el mantra que se sent al PSOE

I mentre això passa, el cap de la presidenta del Congrés dels Diputats, la socialista Francisca Armengol, sembla ser la nova peça a cobrar-se. A l'expresidenta de les Illes Balears li ha aparegut un cas realment tèrbol si és cert que va fer que la Unió Europea pagués les mascaretes del cas Koldo quan ja sabia que eren defectuoses, ja que el material incomplia els requisits necessaris per al seu ús. Primer va acordar la compra per 3,7 milions d'euros provinents del pressupost balear, va rebre el material, i més tard, en comprovar que els havien estafat, va modificar les licitacions per poder imputar la despesa al Fons Europeu de Desenvolupament Regional.

L'actual govern balear, que va canviar de mans el mes de maig passat i va passar al PP, s'ha personat a la causa que segueix l'Audiència Nacional com a acusació particular. La fiscalia europea investigarà també el cas, en tractar-se d'una possible malversació de fons de la UE. Desconec com acabarà el cas d'Armengol i si té armes contundents per defensar-se. Ja ho veurem. Però tampoc no és la peça final a cobrar-se. Al final, sempre hi haurà el cap de Pedro Sánchez. La resta són figurants.