El conseller Joaquim Forn ha anunciat des de la presó de Lledoners la seva decisió d'encapçalar una candidatura per guanyar l'alcaldia de Barcelona. Encara que era un secret de domini públic des de fa diversos mesos que Forn estava disposat a fer aquest pas, el ja candidat volia estar segur que tenia els consensos interns suficients, llibertat per a la confecció de la llista malgrat la seva situació de presó provisional, suport de l'actual grup municipal a Barcelona, acceptació que el seu projecte de ciutat era validat, i convenciment que la seva defensa davant del Tribunal Suprem era compatible amb una decisió d'aquesta naturalesa. La frase "em presento perquè hi tinc dret" resumeix perfectament el pas que fa. No acceptar la presó provisional per injusta i respondre directament Manuel Valls, que fa unes hores considerava la candidatura de Forn una provocació.

Amb Forn es tanca el ventall de números u que encapçalaran llistes electorals. Començant per Ernest Maragall, el candidat d'Esquerra que les enquestes coincideixen avui a situar al capdavant de la cursa. Repeteix l'alcaldessa Ada Colau pels comuns i el candidat socialista Jaume Collboni. Els populars presenten el desconegut empresari Josep Bou, que sembla una aposta per deixar el camí lliure a Ciutadans; la CUP encara no ha anunciat el cap de cartell i Jordi Graupera liderarà la llista sorgida de les primàries organitzades per l'ANC. A falta de quatre mesos per a les eleccions, el panorama no pot ser més interessant i només la repressió desproporcionada d'un Estat contra els independentistes presos impedirà debats de nivell entre els diferents candidats.

Descartada l'opció de la llista unitària, l'independentisme es juga molt en les eleccions de Barcelona. Una victòria de Valls seria un fracàs per al seu projecte polític però la repetició de Colau situaria clarament de baixa la capital catalana quant a dinamisme. En les últimes hores, Ernest Maragall i Quim Forn han fet gestos per tranquil·litzar ambdues parròquies que tenen voluntat d'acord després de les eleccions. La trobada que van mantenir dimarts a Lledoners és un senyal evident i la reacció de Maragall després de l'anunci de Forn, també.

La presentació de llistes separades hauria de tenir per objectiu esgarrapar el màxim nombre de vots a les zones frontereres amb la resta de formacions. Maragall, ex-PSC, hauria d'aspirar a pescar al calador de l'esquerra tradicional i Forn no conformar-se amb el vot de l'extinta Convergència. Va ser l'home que va superar amb nota els atemptats a Barcelona i Cambrils del 17-A amb una brillant actuació dels Mossos i la peça imprescindible per al mandat de Xavier Trias entre el 2011 i el 2015. La seva vida sempre ha estat la política municipal i només la seva actitud de servei el va portar a acceptar la Conselleria d'Interior. Ara farà de cap de cartell i tiquet amb la peça més potent de Junts per Catalunya al Govern, Elsa Artadi. El tàndem Forn-Artadi no ho tindrà gens fàcil, ja que parteix en clar desavantatge, però les eleccions sempre són una capsa tancada. I més, quan falten quatre mesos.