El fet que no sigui una sorpresa informativa no hauria de deixar caure en sac foradat l'actitud, cada vegada més complaent, del PSOE amb la corrupció de la monarquia espanyola. Aquest dimecres, els socialistes s'han oposat per sisena vegada al Congrés dels Diputats a la creació d'una comissió d'investigació parlamentària sobre el rei fugit. A diferència de les cinc anteriors, en aquesta ocasió els lletrats del Congrés havien donat el vistiplau a la seva creació, ja que afectava una matèria posterior a l'abdicació, com és el cas de les targetes opaques amb què Joan Carles I i altres membres de la família reial passaven despeses fora de qualsevol control. Els socialistes s'havien refugiat fins ara en la negativa dels lletrats per esquivar una qüestió que la direcció té clara però que sempre fa sortir butllofes entre la seva militància, ja que l'històric partit fundat per Pablo Iglesias —'altre—, republicà de soca-rel, s'ha anat convertint en l'esquerra Reial.

És obvi que la qüestió no es fútil, ja que, amb la seva defensa de la monarquia, el que acaba quedant no és cap altra cosa que una capa de protecció de la corrupció. I això hauria de preocupar el PSOE i també Podemos, ja que serveix de bastant poc discrepar de les posicions del teu soci de govern i continuar compartint poder com si res. En el tema de les elèctriques i la pujada de la llum està passant una cosa similar: el PSOE mira de justificar el que té una justificació més que difícil mentre Unidas Podemos explica que són el soci minoritari i que, bé, canviar algunes coses és molt difícil.

En aquest context, en el qual els socialistes, per un o un altre motiu, sempre acaben emportant-se el gat a l'aigua, s'entén que, en complir-se el primer aniversari del flamant govern d'esquerres, la formació morada no pari de caure en expectatives de vot. Les posicions polítiques que esperaven els seus votants són lluny de ser les que mantenen i els socialistes amenacen de deixar-los amb la pell i l'os després de la seva experiència al Consell de Ministres.

Un exemple de tot això és Catalunya, on la seva formació germana, En Comú Podem, pateix una sagnia de vots a les enquestes que es van publicant periòdicament de cara a les eleccions convocades per al 14 de febrer. La seva candidata, Jéssica Albiach —aquella diputada que en la declaració d'independència va aparèixer exhibint la papereta del no a la sessió parlamentària— ha vist com el denominat efecte Illa —-el ministre de Sanitat que demana eleccions, una rara avis entre els ministres del ram— li provocava un trànsit de vot dels comuns als socialistes.

Però tornem al tema del rei emèrit. És obvi que el PSOE està disposat a mantenir fins a l'últim sospir el pacte de la transició i no posar en risc la institució monàrquica, encara que afecti l'excap de l'Estat. Que per fer això vagi de la mà del PP i de Vox sembla que no li importar en aquesta qüestió. Tot i que no deixa de ser curiós veure Sánchez, Casado i Abascal votant una vegada i una altra conjuntament per salvaguardar que el Congrés no pugui investigar un cas de corrupció. Però, en fi, coses més greus s'han vist aquests anys. El que no s'hi val és que, per distreure'ns, la vicepresidenta Carmen Calvo obri el meló del debat per aixecar la inviolabilitat del Rei mitjançant una reforma de la Constitució. Si no és capaç el PSOE de donar el seu suport a una comissió d'investigació del rei fugit, delimitada a les targetes opaques, com propiciarà una modificació de la inviolabilitat del Rei, un assumpte per si mateix molt més complicat?