Caldrà tirar d'ironia, com feia La Trinca a la seva famosa cançó La dansa del sabre, que versa sobre el cop d'Estat del 23-F de 1981, el paper del rei Joan Carles i la Guàrdia Civil, per poder repetir aquella estrofa en què el monarca, dirigint-se a Jordi Pujol, llavors president de la Generalitat, li diu: "Tranquil, Jordi, tranquil, que és la Guàrdia Civil, tu tranquil, ai, mama, por!". Perquè aquest dimarts han passat diversos agents de la Guàrdia Civil pel judici del procés que se celebra al Tribunal Suprem en qualitat de testimonis i, en molts moments, tot ha tingut un aire berlanguesc pel nivell d'extravagància i surrealisme.

Des d'un agent de l'institut armat que, imbuït d'un sobtat flaix de memòria sobrevinguda, recordava al Tribunal haver vist en aquell 20-S durant la manifestació davant de la Conselleria d'Economia la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, arengant les masses, fins a un altre agent que aquell dia havia vist als manifestants "cares de molta ràbia, no era una cara normal". Tot això, superat sens dubte pel cap del dispositiu policial preparat per a la detenció de Lluís Salvadó, que, parlant del que havien durat les investigacions i les diligències practicades prèviament no va trobar millor resposta per sortir de l'atzucac que dir: "El temps és relatiu".

Va ser un dia que va donar una certa idea de com seran les declaracions dels agents de la Guàrdia Civil: matusseria i exageracions. Aparentment, això sí, amb la lliçó molt apresa, repetint la por que van passar, els rostres d'odi dels manifestants, el tumult, l'absència de càrregues policials i, sobretot, l'oblit. El permanent oblit de molts dels detalls que van succeir i que són clau per desmuntar algunes de les seves declaracions. Com quan un agent declarava sota jurament de dir la veritat que no hi havia hagut un cordó dels Mossos d'Esquadra el 20-S davant de la Conselleria d'Exteriors i no es permetia a les defenses exhibir un vídeo d'aquella jornada en què es podia observar com era d'errònia la declaració de l'agent.

A mesura que passen els dies de la vista, i aquest dimarts s'ha iniciat la sisena setmana, es fa evident l'enorme perjudici que causa a la defensa la decisió imposada des del primer dia pel jutge Marchena que els documents i els vídeos a les testificals es veuran en sessions diferents. No és una decisió neutra i el pas dels dies engrandeix aquesta percepció ja que els testimonis poden declarar el que vulguin sense cap contrapès instantani que pugui trencar el relat amb el consegüent perjudici per als acusats. Els menys informats o els interessats, que són dos col·lectius molt nombrosos, es queden amb el declarat i això és el que acaba sortint, a la fi, a nombrosos diaris, ràdios i televisions. Les defenses fan bé en queixar-se tot i que Marchena repeteixi sempre que aquesta és una decisió ferma de la sala i que poden estar tranquils perquè ja hi haurà una sessió destinada a l'efecte. Aquests detalls són molt més importants del que sembla. El dimoni està en els detalls, diu un refrany anglosaxó. Doncs això.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.

Subscriu-te a ElNacional.cat