Fa estupor i tristesa veure com gaudeixen els partits i els mitjans de comunicació que amb la seva actitud han propiciat l'aberrant 155 de la Constitució, l'entrada a la presó de mig Govern començant pel vicepresident Oriol Junqueras i l'exili del president Carles Puigdemont i de quatre consellers l'extradició dels quals a Espanya es decideix en aquestes hores a petició de l'Audiència Nacional. PP, PSOE i Ciutadans han conduït la democràcia espanyola a un atzucac, davant de l'estupor cada vegada més evident de mitjans de comunicació europeus i de polítics allunyats de llocs de responsabilitat en els seus governs estatals respectius.

No passa cap dia sense que s'alcin veus molt rellevants de l'àmbit internacional. Aquest diumenge, per exemple, l'exvicepresidenta de la Comissió Europea Viviane Reding s'ha mostrat entristida i ha lamentat que es faci servir la justícia per fer la feina de la política. L'exministra i candidata a les presidencials franceses el 2007 Ségolène Royal ha criticat la persecució del Govern i ha expressat la sorpresa perquè hi hagi figures polítiques empresonades al cor d'Europa per haver dirigit una lluita ideològica. Finalment, fins i tot el ministre de l'Interior de Bèlgica ha qüestionat la imparcialitat de la justícia espanyola i la persecució del Govern. Hi ha més exemples però no cal seguir.

No tinc cap dubte que la causa catalana acabarà obrint-se pas a Europa. Costarà molt a l'Europa dels estats, que ha decidit comportar-se com un vedat tancat en què els socis actuen amb una solidaritat indestructible sense que compti si tenen raó o no en tenen. L'empresonament és molt dur en el terreny personal però col·loca la defensa de les institucions de Catalunya i dels seus presos polítics en connexió directa amb la defensa dels drets humans. I davant dels presos polítics situa els escarcellers polítics, una fauna desconeguda fins ara a la democràcia europea.

És cert que el PP i Ciutadans treuen pit i els socialistes miren d'escapar-se d'aquest trio cada vegada que poden, mentre el PSC pateix una nova sagnia d'alcaldes i regidors. Però un corrent creixent d'irritació s'està propagant a Catalunya i a tot Europa per la seva incomprensible actuació. Els que han pretès domesticar per la força Catalunya tenen avui un problema seriós. El 21-D el veuran més clar.