El Nacional.cat ha publicat aquest dilluns, unes hores abans que sigui efectiva la prohibició de publicar enquestes electorals per a les eleccions del 14 de febrer, l'últim sondeig legal abans que diumenge els catalans anem a les urnes. Tres grans titulars: s'estreny enormement la capçalera de la cursa entre les tres formacions que es disputen la victòria, ERC, PSC i Junts; la previsió de participació continua baixant i pot quedar per sota del 60%; i el nombre d'indecisos, per sobre del 30%, que és estratosfèricament alt a aquestes hores de la campanya.

La dada més important de totes, segons el meu parer, és aquesta última, ja que, d'acord amb el cens electoral un percentatge d'indecisos del 30,6% vol dir en valors absoluts que més d'1,7 milions de possibles votants decidiran entre aquest dilluns i diumenge si van o no a dipositar el seu sufragi a l'urna i per quina formació política es decideixen. No recordo unes eleccions amb una previsió tan elevada d'indecisos o de votants que es refugien en aquesta posició per no revelar què pensen votar i si, per exemple, busquem alguna similitud amb el 2017, a sis dies de les eleccions era d'uns deu punts menys aproximadament i rondava el 20%.

Veurem el la feina que són capaços de fer a part dels tres candidats amb més opcions -Laura Borràs, Pere Aragonès i Salvador Illa-, els primers espases de les respectives formacions polítiques: Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Pedro Sánchez, amb l'encàrrec clar i obligat de rescatar el major nombre possible d'indecisos dels seus i aconseguir que votin els seus caps de cartell per a la presidència de la Generalitat. Aquí hi ha la mare de totes les batalles juntament amb debat de TV3 que s'emetrà aquest dimarts i que, malgrat l'obligat nombre de candidats convocats, hauria d'aportar una mica de llum per als analistes demoscòpics. El format de nou participants disminueix, òbviament, els cops d'efecte, però els detalls sempre acaben sent importants amb una bossa tan gran d'indecisos.

Més enllà de la lluita final per la victòria, que és més que probable que es mantingui fins al mateix diumenge, hi ha tres dades més que m'agradaria comentar. La fortalesa que està demostrant la CUP, almenys al sondeig de Feedback per a El Nacional.cat, que podria passar dels seus actuals quatre escons a deu o onze, estant en condicions de ser perdonats per l'electorat que els va castigar el 2017 i tornar així als resultats assolits el 2015. Són diputats que en bona mesura perdrien Junts i Esquerra i que donarien a la formació anticapitalista -si es confirmés el pronòstic, ja que les enquestes sempre solen donar un plus a la CUP- un paper més rellevant en moltes decisions que en els últims tres anys. En segon lloc, l'enfonsament del Partit Popular, que no només seria el fanalet vermell de l'arc parlamentari sinó que un resultat tan pobre actuaria com un bumerang per a Pablo Casado. Això, unit, i aquí entra la tercera observació, al fet que Vox quedaria clarament per davant seria un veritable problema per a la direcció popular. Totes les mirades tornarien, novament, cap al president gallec, Alberto Núñez Feijóo.

Resumint: els dies que falten de campanya seran, encara que sigui un tòpic de totes les campanyes, determinants. Encertar en aquesta recta final és, en aquesta ocasió, més important que no equivocar-se ja que la inèrcia que sempre solen practicar els que van davant pot no ser suficient amb el nombre d'indecisos que hi ha. Haurem d'estar molt atents al que ens arriba des de fora d'Espanya i les enquestes que es vagin coneixent ja que la llei electoral vigent impedeix la publicació de qualsevol nou sondeig a partir de la mitjanit de dimarts. Una anomalia més en un món tan global i digital com en el que vivim.