En les relacions entre Catalunya i Espanya les eleccions de diumenge vinent són com la segona volta de les del 21 de desembre del 2017. En aquella ocasió, l'independentisme va guanyar contra pronòstic i el cava que estava preparat per a la primera victòria unionista es va quedar al congelador. Mariano Rajoy, Pedro Sánchez, Albert Rivera, Miquel Iceta, Inés Arrimadas i Xavier García Albiol es van estavellar davant de la resiliència de l'independentisme, que es va sobreposar al 155 i a la suspensió de l'autonomia catalana i va anar a votar en unes condicions difícils i de repressió. Arrimadas va tenir una victòria pírrica, insignificant al costat de la majoria absoluta al Parlament de Junts, Esquerra i CUP. Aquest diumenge es juga si es vol veure així el partit de tornada i, com en totes les finals, només s'hi val guanyar.

Hi ha consciència a Catalunya a l'espai independentista que una victòria no hauria de ser gestionada com aquests últims tres anys en què els partits no han sabut sortir del bucle en el qual estaven atrapats. I també es percep per primera vegada a Madrid que una victòria independentista pot acabar deixant en paper mullat el tema dels indults, que socialistes i comuns s'han obert aparentment a negociar, per situar a sobre de la taula el tema de l'amnistia que lidera Òmnium Cultural.

L'enquesta que hem publicat aquest diumenge a El Nacional.cat i que és la segona part de la que vam avançar dissabte, reflecteix clarament que l'amnistia és, amb molta diferència, l'opció preferida dels catalans (un 43,7% així el manifesten) per abordar la situació dels líders independentistes presos o exiliats, mentre un 27,6% es pronuncien per l'indult. Per sobre del 70%, l'amnistia és la primera opció de CUP, Esquerra i Junts però també l'aplicarien per sobre del 30% dels votants d'En Comú Podem i el PSC. Els comuns i els socialistes prefereixen majoritàriament l'indult, una fórmula individualitzada però que no soluciona el problema de fons.

Com quedi el 14 de febrer i la força d'uns i d'altres obligarà a repensar el no a l'amnistia que hi ha actualment al govern espanyol. La història demostra que només s'obrirà una finestra d'oportunitat si abans els electors independentistes es mobilitzen per sobre de desànims, frustracions i pandèmia. Les mobilitzacions permanents d'aquests anys pel retorn dels exiliats i la llibertat dels presos no poden quedar en l'oblit, ni formar part de la història, abans d'hora. Just en el moment més important des de les eleccions de 2017.