Cinc anys després de la seva primera abdicació, Joan Carles I, el rei emèrit, ha protagonitzat el seu abandonament de la vida pública, una cosa que ningú no sap del cert què vol dir i en què consistirà, però que ha tornat a situar en primer pla la sempre polèmica monarquia espanyola. L'emèrit, com ha estat conegut per l'opinió pública aquests últims anys, se n'ha anat als 81 anys, sol i per la porta del darrere. Que la seva última imatge abans de la nova situació de retirada total i en la qual ja no representarà mai més la Corona espanyola hagi estat l'assistència a una corrida de toros a Aranjuez és una mostra més de la inconsistència de la situació a què s'havia arribat. La seva solitud durant la jornada és la constatació que fa ja temps que és més un problema que qualsevol altra cosa. Tant la seva dona, reina (emèrita), com el seu fill, rei, la seva nora, reina, i altres descendents, li van tornar alguna de les insolències rebudes, fent-se més evident que mai la ruptura familiar.

La retirada a batzegades de Joan Carles I té molt a veure amb el deteriorament de la institució monàrquica a Espanya, la valoració de la qual el CIS va decidir fa més de cinc anys retirar de les preguntes de les seves enquestes després de l'últim suspens, que data de l'abril del 2014, amb una puntuació de 3,73. Des d'aquella data, només sondejos de mitjans privats i cap del principal organisme demoscòpic estatal. Que la monarquia no remunta és més que una evidència i que la imatge de Felip VI ha empitjorat en zones com Catalunya, Balears, País Basc, Navarra o Astúries, també. En el cas català, d'una manera irreversible des del discurs provocador d'aquell 3 d'octubre de 2017, que se li ha enemistat amb una part molt àmplia de la societat.

La manera com ha transcorregut el judici del Tribunal Suprem i la violació constant dels drets dels presos polítics no ha fet sinó enquistar una situació de solució impossible. També, l'enrocament del Rei, absolutament petri en totes les seves intervencions públiques, com si el conflicte català només pogués encarrilar-se per la via del A por ellos i amb repressió. El deep state té absolutament segrestada la situació fins a l'extrem que no hi ha dia que no es vulnerin drets que la llei decanta en sentit contrari. Així, la decisió del Tribunal Suprem d'impedir al diputat Jordi Sànchez ser el representant de Junts per Catalunya que s'entrevisti amb Felip VI és, sens dubte, una bona notícia per al monarca, que evita una foto incòmoda. Però manca de cap base legal encara que en els últims temps ens hem hagut d'acostumar que tot pot acabar defensant-se.

Un altre exemple és el de no permetre a Oriol Junqueras ni recollir les seves credencials com a eurodiputat al Congrés dels Diputats. Amb quin objectiu? Evitar que gaudeixi d'immunitat parlamentària, una cosa que succeiria, inevitablement, en el mateix moment en què ho fos. La doctrina judicial es construeix sobre la marxa i poc sembla importar que fa un mes sí que se li permetés anar a la Cambra Baixa a formalitzar l'alta com a parlamentari i assistir a la sessió constitutiva de les Corts. Ara se li diu a Junqueras el contrari i assumpte tancat. Massa cabrioles en terrenys pantanosos.