Passar de tenir tots els focus de la televisió, la ràdio i la premsa a no tenir-ne cap és una situació difícil per a qualsevol personatge públic, sens dubte molt més per a un polític que ha gaudit de totes les atencions durant molts anys, des que, de la mà de les cadenes privades de televisió, va ser situat en el més alt dels cims. I si l'ostracisme patit no només és en els mitjans de comunicació, sinó també per part d'aquells que el van encimbellar a un cel inexistent, el camí que s'ha de recórrer, en aquestes condicions, segurament és, si un té un ego inabastable, encara més amarg. "Després de Déu, estic jo", va dir un dia l'exentrenador del Reial Madrid José Mourinho i actualment coach de l'equip anglès Tottenham. Una frase que podria fer seva Albert Rivera, atès que li va com a anell al dit.
El fundador i expresident de Ciutadans ha donat aquest dilluns curs a la seva arrogància i ha convocat una conferència de premsa per explicar la seva reinserció laboral com a advocat després dels seus anys com a polític. La dependència del minut de glòria a la televisió pot arribar a ser una autèntica necessitat un cop t'acostumes a veure sempre a la petita pantalla. Rivera, apartat de la primera línia política després de la seva desfeta electoral, s'ha presentat com a president executiu del bufet malagueny Martínez-Echevarría, número u a Andalusia i 17 del rànquing d'Expansión a Espanya, i que té seu a Madrid i també a diverses ciutats europees de Portugal, Turquia, Bulgària i Romania. Deu ser el primer cas d'un polític rellevant que es reincorpora a la vida laboral i que convoca un acte per explicar-ho a l'opinió pública, donar les gràcies i, de passada, presentar fora d'Andalusia el despatx que, el 2018, va facturar uns 17 milions d'euros.
El màxim que havíem vist eren unes quantes fotografies de Mariano Rajoy deixant la presidència del govern espanyol i reincorporant-se a la seva plaça com a registrador de la propietat a Santa Pola, expolítics obrint el seu propi despatx d'una manera molt més discreta, com seria el cas de Miquel Roca, o bé algun comunicat d'exministres anunciant el seu retorn al bufet en el qual havien treballat abans de fer el salt a la cosa pública. També, i en això se salva Rivera, algú utilitzant les portes giratòries per ser present en algun dels consells d'administració o com a assessor lobbista en empreses que sempre reserven algun lloc per favors del passat, com va ser el cas dels expresidents Felipe González i José María Aznar: aquí la llista i els cops de colze serien interminables, des de nombrosos exdirigents del PP i del PSOE, passant per algun nacionalista català i basc. Els pròxims seran de l'òrbita de Podemos.
Però bé, benvingut sigui Rivera a la feina del dia a dia, perquè, segurament, de feina no n'hi faltarà. Les agendes també serveixen per a això.