Al voltant de 350 diaris dels Estats Units, encapçalats pel The Boston Globe, han publicat un editorial conjunt condemnant els atacs que pateixen per part del president dels Estats Units, Donald Trump, i defensant la llibertat de premsa. Ningú no s'ha escandalitzat per això, Trump no en farà cas i allà quedarà per als annals de la premsa el dia que col·legiadament els mitjans de comunicació dels EUA molt majoritàriament van sortir a patolls per una causa tan imprescindible a qualsevol país democràtic com la llibertat de premsa.

Evidentment, a ningú no se li ha ocorregut acusar-los de falta de pluralitat ni d'independència. La pluralitat i la independència es juguen en altres terrenys de joc, no en un editorial conjunt. He buscat a Espanya notes de protesta de mitjans de comunicació, de prescriptors importants o d'associacions de la premsa. Res. Més aviat elogis a tot arreu. La valoració més generalitzada és que era necessari. Puc estar-hi d'acord. Fer periodisme als Estats Units amb un president com Trump degradant un dia sí i l'altre també el paper de la premsa acaba retallant la llibertat de premsa.

Però si es pot defensar la llibertat de premsa en un editorial conjunt igualment es deu poder defensar la injustícia, l'acarnissament i la llibertat d'un país. O això ja no perquè afecta la pluraritat i la independència dels mitjans? Quan el novembre de 2009 la premsa catalana va publicar un editorial conjunt en defensa de l'Estatut i advertint dels riscos de l'arbitrarietat i injustícia que anava a dur a terme el Tribunal Constitucional van caure sobre els mitjans catalans tota classe d'acusacions, la gran majoria per la seva presumpta falta d'independència. Era obvi que les crítiques de la premsa de Madrid tenien un altre objectiu: rebaixar l'impacte d'un acord excepcional en defensa de Catalunya.

Amb els anys, i molt especialment aquests últims temps, hem vist editorials conjunts, titulars conjunts, portades conjuntes i mentides conjuntes contra el Govern de Catalunya, el Parlament i la seva majoria independentistes. De fet, en un dia trist com el del 17 d'agost en què es va produir l'atemptat de Barcelona i Cambrils i amb els cadàvers encara no enterrats es va iniciar la campanya de descrèdit més gran contra la policia catalana que ha patit mai un cos de seguretat.

L'editorial de la premsa dels EUA i l'editorial conjunt de la premsa catalana podran mirar als ulls dels seus ciutadans i lectors. L'altre, el de la difamació i la mentida, no.