Potser és la pregunta que més m'han fet en les últimes setmanes: què creus que passarà amb les eleccions del 14-F, se celebraran? I, des de fa setmanes, els he contestat el mateix als qui me l'han formulat: el Govern les ajornarà. La raó, més enllà dels interessos partidistes que en tinguin uns i d'altres, té una lògica: amb les previsions sanitàries a la mà, el contrari, faltant una mica més d'un mes per a la cita amb les urnes i havent de mobilitzar fins a 5,6 milions d'electors, que són els que estan inscrits al cens electoral, celebrar-les seria una temeritat i, a més, suposaria tenir en contra tota la comunitat mèdica.

Aquest és, malgrat tot, el dilema del Govern en aquests moments ja que necessàriament acaba traslladant a l'opinió pública que no era tan veritat com es deia que tot estava organitzat per superar qualsevol contingència que pogués sorgir. Les dades actuals de l'evolució de la pandèmia són dolentes i seran pitjors però això no ha de sorprendre'ns gaire ja que abans del Nadal ja es va dir que acabaria passant el que està passant i no es va optar per prendre mesures més radicals, com un confinament domiciliari.

El Govern està esgotant les últimes hores per a l'anunci, però és impossible trobar un conseller que defensi obertament la celebració dels comicis. Ni en on the record ni en off the record. Una altra cosa és qui s'acaba menjant la decisió que, insisteixo, agradable no és. A més hi ha hagut un moviment imprevist però que justifica la designació de Salvador Illa com a candidat del PSC: el comitè d'enquestes de la Moncloa, amb Iván Redondo al capdavant, les vol ara ja que creu que l'efecte Illa és real i el PSC pot enfilar-se a dalt de tot de la taula. Els socialistes catalans ja ho van avançar divendres passat i ho ha reiterat el candidat desplaçat Miquel Iceta aquest mateix dimarts amb la seva ironia habitual: Estaran obertes les escoles i tancarem els col·legis electorals, es podrà anar a esquiar, a treballar i agafar el metro i no anar a votar? El PSC farà batalla per mantenir la data del 14-F ja que tota l'estratègia es basa en l'efecte candidat i en aprofitar la tirada que li suposen al seu nou cap de llista en l'actual moment.

L'oposició del PSC a l'ajornament electoral marcaria una diferència substancial pel que fa al que va succeir la primavera passada a Galícia i el País Basc, on hi va haver un acord de tots els partits parlamentaris per aturar el rellotge dels comicis convocats per al 2 d'abril i que van acabar sent el 12 de juliol. Davant d'aquest gran acord polític i amb la ciutadania confinada a casa, la Junta Electoral Central es va limitar a certificar l'acord. A donar el seu vistiplau. Què succeiria amb una diferència de criteri a Catalunya? El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya què diria davant un hipotètic recurs? La Junta Electoral Central respectaria l'acord del Govern? Introduiria el TSJC o la JEC altres criteris com, per exemple, el desacord polític en una qüestió com la cita amb les urnes que afecta el capítol de drets fonamentals?

El PSOE, que treballa amb xarxa i té a l'abast uns ressorts que els partits del Govern no tenen a la JEC, potser ja sap la resposta. Què no pot fer la JEC, que es va acabar emportant-se per davant el president Torra per obligar-lo a despenjar una pancarta?

PD.- Un últim apunt electoral, en aquest cas relatiu al Futbol Club Barcelona. Comparar ambdós processos només té com a objectiu impedir les eleccions del club blaugrana. No tenen res a veure ni al calendari (24 de gener davant 14 de febrer) i, sobretot, en el volum de persones a mobilitzar. Estem parlant que si poden anar a votar, per la participació en comicis anteriors, un màxim de 45.000 persones, més de la meitat ja ho podran fer a les onze ciutats on hi ha col·legis electorals. Per als que s'haguessin de desplaçar hi ha una opció ben senzilla: s'instal·len nous centres de votació a les ciutats principals per reduir al màxim el nombre de persones que no tinguin col·legi electoral al seu municipi. Per exemple, a les penyes barcelonistes amb funcionaris del club habilitats com a membres de les taules. I als centenars o pocs milers que resten se'ls pot facilitar anar a la seu més propera. Si un club com el Barça no és capaç de muntar un operatiu així, és que el club està molt pitjor del que realment està.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat