Que Hisenda som tots és el més semblant a una broma. Ho sabem des de fa anys i sempre que es coneix un nou cas, una nova demostració que no és així, ens escandalitzem una estona i no passa res. L'actualitat devora els temes a una velocitat que tots acaben sent efímers. Tanmateix poques notícies hi ha més xocants que un excap de l'Estat regularitzant el delicte fiscal que ha comès. Aquest dimecres, el lletrat Javier Sánchez-Junco Mans, que el representa en el cas de les targetes black -aquestes Visa que diversos membres de la família real espanyola utilitzaven regularment per a tota mena de despeses i que acabava pagant un tercer- feia un comunicat en què es dignava a anunciar-nos que Joan Carles I "ha procedit a presentar davant de les Autoritats Tributàries competents, una declaració sense requeriment previ, de la qual ha resultat un deute tributari, ja satisfet, pel seu import de 678.393,72€ inclosos interessos i recàrrecs".

Curiosa manera d'explicar la comissió d'un delicte i la seva transformació en una declaració voluntària. Després d'anys que s'han anat publicant periòdicament incomptables informacions periodístiques parlant d'irregularitats o obertament de corrupció, resulta que, ara, per art de màgia, l'emèrit pot regularitzar la seva situació amb el Fisc i evitar una investigació penal sobre les seves targetes opaques ja que s'ha avançat a Hisenda. Deu ser que s'ha avançat perquè estava sol jugant aquesta partida; sinó costa d'entendre. Deu ser, potser, que amb els inspectors tan enfeinats com estan la seva investigació s'estava tramitant i ha tingut prou temps per complir les seves obligacions?

Ja diu el refrany que una cosa és predicar i una altra donar blat. Així, en el seu discurs de Nadal de 2011 dirigit als espanyols, des del palau de la Zarzuela, proclamava enmig del cas judicial que afectava el seu gendre, Iñaki Undargarin: "Tots, sobretot les persones amb responsabilitats públiques, tenim el deure d'observar un comportament adequat, un comportament exemplar". Gairebé nou anys han passat d'aquella prèdica televisada, més de sis des de la seva precipitada abdicació al tron ja al mig dels casos de corrupció i més de tres mesos des de la seva fuga als Emirats Àrabs Units.

Serà molt difícil en una Espanya que va ser joancarlista i que ara precipitadament intenta ser oficialment monàrquica que el règim aconsegueixi aixecar el vol. Sobretot perquè no ha fet més que començar. Si ens parem a pensar en els 65 milions de comissions de l'Aràbia Saudita que va acabar en mans de l'anomenada princesa Corinna, amb un càlcul molt elemental veurem fàcilment que l'import de la complementària de l'emèrit equival a alguna cosa més de l'1% d'aquella comissió que va acabar a Suïssa.

I els casos de corrupció no s'acabaran aquí. Perquè, al final, no hi ha res més complicat que intentar tornar a tapar una ampolla que ha estat tancada a pressió i així ha romàs molts i molts anys. I per acabar d'arreglar-lo, l'entorn de l'emèrit assegurant que està avorrit, que vol tornar durant les festes a Espanya, una cosa que se situaria entre la temeritat i la provocació. I l'al·ludit guarda silenci a la Zarzuela, mentre el govern espanyol tira pilotes fora. Alguna cosa que, per sort per a ell fan cada dia, no debades són uns grans professionals en la matèria.