Hores després que el president Carles Puigdemont hagi tornat a Bèlgica del seu accidentat viatge a la ciutat sarda de l'Alguer, on primer va ser detingut per una il·legal ordre de detenció que encara manté el Tribunal Suprem als arxius informàtics europeus i l'endemà posat en llibertat per la magistrada del Tribunal d'Apel·lació de Sàsser Plinia Azzena, s'inicia a Barcelona el primer debat de política general del nou president de la Generalitat, Pere Aragonès.

Un debat parlamentari plantejat quan es va convocar, com és lògic, amb altres coordenades polítiques i sobre el qual han irromput com un obús velles carpetes dels anys més durs del procés com són la repressió, la persecució de la dissidència política, el paper del deep state i el govern espanyol i, en última instància, la permanent violació de les normes europees i l'engany de les autoritats judicials als seus col·legues; ara de Luxemburg, igual que abans van fer amb els alemanys i els belgues.

Aquest és el marc polític amb què s'inicia el primer gran debat parlamentari del president Aragonès després de les dificultats no menors que va haver de superar per guanyar la investidura del Parlament després d'una dilatada negociació amb Junts per Catalunya. Per cert, les eleccions a Alemanya celebrades aquest diumenge, amb el resultat estret de sobres conegut entre l'SPD i la CDU i el complicat mapa polític d'aliances parlamentàries a establir en el futur, de segur que donaran una idea del que són unes llargues i intenses negociacions, una cosa que hauria de servir perquè alguns aprenguessin que un bon acord de govern requereix, als països amb llarga trajectòria en aquests quefers, temps abans que presses.

En aquest sentit, superada l'última crisi entre els dos socis del Govern, la irresolta composició de la taula de diàleg amb el govern espanyol on hi és Esquerra i Junts no, el debat parlamentari ha de servir també per demostrar tres coses: la unitat dels tres partits independentistes davant la repressió de l'estat espanyol, un projecte de govern sobre les línies de millores econòmiques per al país que inclogui la reivindicació permanent d'una solució per al dèficit fiscal i els eixos d'una negociació amb l'Estat que superi o concreti com s'encarrilarà el referèndum, l'amnistia i l'autodeterminació. Estarem atents.