L'esperada compareixença de Daniel Baena, tinent coronel de la Guàrdia Cvil i responsable plenipotenciari de la investigació policial del procés al Tribunal Suprem, ha deixat més dubtes que certeses. Sobretot, la qüestió més important que ha quedat en l'aire és si estàvem davant del responsable del compte de Twitter des del qual es van abocar durs atacs a l'independentisme i que respon al perfil de Tácito a la xarxa social. Fet que ha negat amb la mateixa seguretat aparent amb què fa un temps va manifestar tot el contrari a un periodista, i així està gravat. No és una qüestió menor i pot acabar sent nuclear, ja que la investigació policial en part estaria esbiaixada i contaminada en ser ell l'instructor. I plantejaria, si hagués realitzat fals testimoni i es pogués demostrar, un interrogant gens menor: és de confiança una persona així?

El jutge Marchena ha blindat fins ara el testimoni en dues qüestions capitals: la primera, rebutjant la petició de les defenses perquè Twitter certifiqués si el tinent coronel Baena és realment Tácito. La segona, no acceptar la declaració del periodista que havia gravat la seva declaració en què reconeixia que sí que ho era. No semblen dues qüestions menors, sobretot si acaben servint per aclarir la veritat, però el jutge Marchena no ha deixat la més mínima escletxa sobre això. Dues respostes negatives que deixen la qüestió en un aparent punt mort. I això que en les últimes hores ha aparegut un nou indici que reflectiria que Tácito i Baena són la mateixa persona. Si en el compte de Twitter de Tácito apareixia com a imatge una serp de cascavell, aquesta imatge idèntica es reprodueix en el compte de Facebook personal de Baena. No va saber respondre a això el responsable de la Guàrdia Civil i ho va atribuir a una casualitat.

Atesa la gravetat de les penes que es demanen per als processats, en algun cas, com és sabut, més de 25 anys, s'hauria de fer tot el possible per eliminar qualsevol ombra de dubte. Tot això repercutiria en benefici de la imparcialitat que s'ha demanat des de l'inici del judici. Un dels acusats, Jordi Sànchez, l'expresident de l'ANC a qui la fiscalia acusa de rebel·lió i per a qui demana 17 anys de presó, assegurava tot just acabar la declaració de Baena que el judici era una farsa i que tenia més clar que mai que la presó era injusta. El mateix grau de perplexitat per les declaracions de Baena l'expressaven diversos advocats defensors i el fet que hagués quedat més clara que mai en la sessió d'avui la causa general contra l'independentisme.

Des del primer dia, el judici ha anat acumulant zones fosques en les quals o bé no es podia entrar, com el visionament de les pericials que contraposin testificals atapeïdes de falsedats, el criteri diferenciat a l'hora d'advertir els testimonis sobre una declaració sota jurament o promesa de fals testimoni, o la màniga més o menys ampla a l'hora d'esquivar amb evasives respostes comprometedores. Res no té, tanmateix, la dimensió del que s'ha viscut aquest dimarts al Suprem. Aquest és un capítol que no s'hauria de tancar en fals.