La decisió del Regne Unit de desaconsellar als seus ciutadans que viatgin a les Balears i les Canàries, seguint així les recomanacions que ja s'havien fet per a la resta de l'Estat, és una sonora bufetada a la diplomàcia espanyola i un exemple més de la pèrdua progressiva de pes en les decisions que es prenen més enllà del Pirineu. De res no han servit les contínues apel·lacions a Londres per rescatar les illes del cop propiciat per l'executiu de Boris Johnson a l'economia espanyola, que es dessagna precipitadament més per errors propis que per gols aliens.

La falta de política diplomàtica amb una ministra d'Afers Exteriors, Arancha González Laya, que compta les seves batalles amb els seus col·legues europeus per derrotes, no deixa de ser una mostra més de per què la vicepresidenta i ministra d'Economia, Nadia Calviño, no va obtenir la presidència de l'Eurogrup, que va perdre davant el candidat irlandès quan a Madrid es donava per fet el càrrec, o l'avantsala d'una cosa que molt pocs observadors neutrals discuteixen en aquests moments: l'ajuda aprovada pels caps d'estat i de govern en l'última cimera europea, sent molt important, serà del tot insuficient i el rescat serà a sobre de la taula.

La doble decisió d'imposar una quarantena als turistes que hagin visitat qualsevol lloc d'Espanya quan retornin al Regne Unit i les severes recomanacions de França i Bèlgica als seus ciutadans estan desbordant el grau d'irritació del sector, que veu com s'evaporen les escasses opcions d'una mínima recuperació durant el període estival. En el cas català, el turisme anglès no arriba a ser tan important com el francès però ocupa la segona posició entre els països europeus per davant d'Alemanya, Itàlia, Rússia i Bèlgica. En qualsevol cas, no deixen de cridar l'atenció dos factors. Primer, que havent-hi més morts per coronavirus al Regne Unit que a Espanya, les mesures de les autoritats londinenques siguin tan dràstiques. I segon, que Fernando Simón es posi a ironitzar sobre els avantatges que no visitin els anglesos o els belgues just quan s'estan mantenint converses diplomàtiques per resituar el focus i obrir un carril segur entre Londres, les Balears i les Canàries.

L'exageració dialèctica a l'hora de la posada en escena per explicar les dades de la situació sanitària i la demanda als joves perquè redueixin les seves sortides, reprenguin les mesures de seguretat i s'oblidin de participar en grans concentracions és una combinació tan necessària com perillosa. Aquest dilluns, restauradors, comerciants i el sector serveis en general estaven que treien foc pels queixals a Catalunya després de la intervenció del president Torra alertant de noves mesures, inclòs el confinament, si en deu dies les dades de la pandèmia no milloren. De nou el volum de negoci els havia tornat a caure, les reserves s'havien anul·lat mentre les terrasses i les places eren igual d'atapeïdes que durant el cap de setmana passat. Aquest és el final el drama: que, quan hi ha grups al carrer, la màscara pràcticament desapareix i el que es guanya teòricament d'una banda es perd per l'altra.